La Tercera guerra carlina per la proximitat en el temps dels informants, va permetre que el recull de cançons fos molt més exhaustiu que l' existent en periòdes anteriors. Motiu pel que disposem actualment d' un fons molt significatiu i important de cançons tradicionals d' aquest moment històric concret.
LA FARANDOLA BALL
Ballarem la Farandola
que patrona nostra és.
Balla és.
Mare, mare, venen carlins.
Tites, tites, totes a dins.
Els soldats venen de fora
i els carlins ja són a dins.
Carlos Quinto tuvo un hijo
lo quisieron coronar
por corona le pusieron
la tapa de un orinal.
Mare, mare, venen carlins.
Tites, tites totes a dins.
Els soldats venen de fora
i els carlins ja són a dins.
Disposa de partitura musical.
Pag 99 Història de Vidreres
Josep Formiga
Anglès 2011
Segons el llibre abans esmentat, aquest ball correspòn al periode de la 1ª República, ballant-se per Carnestoltes i perdurant fins als inicis del segle XX. Sembla d' origen francès i era presidit per un home anomenat l' Anton de la bandera.
Quan aquest l' alçava els participants en el ball, feien corrua darrere seu, allargassant-se i entrecreuant-se a mida que prenia més velocitat, motiu pel que sovint els que anàven darrera perdien l' equilibri.
Aquesta informació sembla extreta de La Tercera guerra carlina i Primera República a Vidreres. obra d'en Narcís Gascons i Clarió Quaderns de la Selva 7. Centre d' Estudis selvatans (Sta Coloma de Farners 1994 pags 91-110)
CONTRADANSA DE VILADRAU
Mare, mare
venen carlins
tites, tites
totes a dins
Aquesta tornada també es va integrar a la Contradansa de Viladrau, novetat d' època recent en una dansa més antiga, segles XVII i XVIII.
Monografìes del Montseny/4.
Les guerres carlines al Montseny.
Pàgina 52
Viladrau, juliol 1989.
CONTRADANSA DE VILADRAU
Mare, mare
venen carlins
tites, tites
totes a dins
Aquesta tornada també es va integrar a la Contradansa de Viladrau, novetat d' època recent en una dansa més antiga, segles XVII i XVIII.
Monografìes del Montseny/4.
Les guerres carlines al Montseny.
Pàgina 52
Viladrau, juliol 1989.
RODOLÍ POPULAR
mare, mare vénen carlins;
tites, tites cap a dedins.
Mare, mare vénen soldats;
tites, tites cap als forats.
(té partitura musical)
Tortellà.
Robert Bayer i Castanyer
Girona 1991
Pag. 173.
El contingut d' aquesta tornada es idéntica a les anteriores, recullida a Tortellà,segons l' autor del llibre de l' Amadeu Puntí, culleraire que la recordava de la seva infantesa.
Aquestes cançons deixen entendre que amb independència del color polític, el món rural especialment patia les consequències del pas dels soldats, liberals o carlins.
LA SARDANA CARLINA DE RUPIT
Ai, quin nois tan guapos
són els d' en Savalls!
Porten bones capes,
semblen uns miralls.
Ai, quin nois tan guapos
són els d' en Huguet!
Porten garibaldines
aturats del fred.
Ai, quina colla ens hem encontrat!
El que ens-e sobra és tranquil.litat.
Que viva Carlos, Savalls i l' Huguet,
també les noies d' aquest poblet.
Tots són fills de bones casess,
en qui menos, en qui més,
els uns salten d' alegria
i als altres falten calés.
tra la la la
Ai, quina colla ens hem encontrat!
El que ens-e sobra és tranquil-litat,
Que viva Carlos, Savalls i l' Huguet,
també les noies d' aquest poblet.
Disposa de partitura
Cançons de la història de Catalunya
Xavier Roviró - Jaume Aiats - Valentí Girbau - Ignasi Roviró
Pags.85-86.
Farell Editors
Sant Vicenç de Castellet 2004
El Folklore de Rupit-Pruit
I- Cançoner
Grup de Recerca folklòrica d' Osona
Pags. 97-98
Eumo
Vic 1983
Recollida l' any 1981 de la Francesca Palou que l' havia après de la seva mare. La seva mare s' havia casat l' any 1873 mpment en el que els carlins varen ocupar el poble.
Sempre dictàven una cançó per fer-se veure davant les noies. A Rupit varen dictar aquesta sardana carlina, en un compàs de tres per quatre (que no segueix el model habitual de les sardanes). Sembla que la cançó era més llarga.
Els balls de sardanes eren una característica del general Savalls que les feia a modus de cel.lebració quan ocupava un poble, portant amb ell una banda i un mestre major, anomenat Rosquelles. La sardana d' Alpens l' hi és atribuida, com potser també ho devia ser la sardana de Rupit.
SARDANA D' ALPENS
La gent reposava
veïnat de l' Alou
segueixis la marxa
ja hem reposat prou.
Més el quin recula
valent no serà
si ve la columna
s' ha d' espavilà.
Anem cap Alpens
allarguem el pas
que avui no s' entorna
n' hi un sol soldat ras.
Al arribar al poble
ens anaven tirant
l' Huguet en anima
minyons endavant.
Si tiran que tirin
doncs si Deu nos ajut
car nos pagaran
tres dies de pa mut.
En aquesta batussa
en Savalls ha dit
qque avui es el dia
de matà el cabrit.
Au minyons que el poble és nostre
les muralles son llurs pita
foc al mig dels blats de moro
que hi han soldats ajupits.
de mitja nit a la una
sort per ells no hi hagué
ell, canons i la brigada
en nostre poder caigué.
La victoria en fou complerta
Cabrinetty n' era mort,
Vila, Huguet, Savalls i els Princeps
que visquin cridem ben fort.
Visca Déu i el rei don Carles
que son els pares de tots.
(no diposa de partitura)
Addenda de l' obra Centenari del foc de Castelló
Ajuntament de Castelló d' Empúries
Castelló d' Empúries 1974
Rememora la batalla d' Alpens i la mort del brigadier Cabrinetty.
LA BATALLA D' ALPENS
Un dia reposàvem
al veïnat de l' Alou
-Segueix en la marxa
que ja hem reposar prou.-
Més el que recula
valent no serà,
si vé la columna
s' haurà d' espavilar.
Anem cap Alpens
allargant el pas
que avui no se' n torna
ni un soldat ras.
arribant al poble
ja dos van tirant.
L' Huguet els anima:
-Minyons endavant!
Que en serà la glòria.
Que en Savalls ha dit
que avui era el dia
de matar el cabrit.-
-Apa minyons que el poble és nostre,
les muralles són sospirs!
Foc al mig del blat de moro
que hi ha soldars ajupits!-
La victòria fou complerta.
Cabrinetty n' era mort.
Visca Huguet, Savalls i el príncep
que bé en cridareu ben fort:
Ai que en sou tossuts carlins,
més que les banyes, més que les banyes.
Ai que en sou tossuts carlins,
més que les banyes d' un marrà.
Pregunteu-li a en Nouvilas
a Balaguer com va anar,
que les bales hi petàven
com els conc dits de la mà.
Pregunteu en aquell poble
que s' anomena Vidrà,
i al general Hidalgo
el peu li varen trencar.
Cançons populars de la història de Catalunya
Xavier Roviró-Jaume Aiats-valentí Girbau-Ignasi Roviró
Pags. 89-90-91
Farell
Sant Vicenç de Castellet, 2004
CANÇÓ D' EN CABRINETTY
Vosatros de Súria,
gran sort en teniu,
que d' en Cabrinetty
tralaralalara,
que d' en Cabrinetty,
bé us en despediu.
A Alpens arribaren,
amb fam i cansats,
Cabrinetty els deia,
tralaralalara,
Cabrinetty els deis:
Minyons ja hem guanyat.
Dugues trabucades,
li han disparat,
i ai! d' en Cabrinetty
tralaralalara,
i ai! d' en Cabrinetty,
que ha estat degollat.
Total la gent deien:
Ai, qui és aquet Savalls
que sempre guerreja,
tralaralalara,
que sempre guerreja
i no hi pren mal mai?.
(te partitura)
El Folklore de Rupit-Pruit
I- Cançoner
Gruo de REcerca Folklòrica d' Osona
Pags. 99
Eumo
Vic, 1983
Cantada per en Pere Moles, juliol de 1981. La cantà explicant històries i fetes dels carlins que recordava del seu pare.
La batalla d' Alpens és un fet recorrent dins el cançoner tradicional de les guerres carlines, en ser una de les més grans victòries sobre els exercits liberals.
EN CABRINETTI
Vosaltres de Súria
gran ditxa en teniu,
que d' en Cabrinetti
bé us en despediu.
Marxen de Súria
per anar a Sant Feliu;
formats a la plaça
Cabrinetti els diu:
-Vosaltres, Muchachos,
sigueu-ne constants
en aquesta marxa;
perseguir els infants-
Ja marxen de Súria
per anar a Prats;
a Alpens arribaren
amb fam i cansats.
Són onze-cents homes
per seguir els Infants;
i ells dos-cents ne porten,
bé la pagaran.
Tota la brigada,
trenta vuit cavalls,
Cabrinetti els deia:
-Tenim en Savalls!-
No seguia marrades
per anar al fet;
Ai de Cabrinetti!
seguia pel dret.
Tots correrien
per ser primer a dins,
I a la cantonada
troben els carlins.
L' Huguet reposava
veïnat de l' Alou;
segueixen la marxa:
-Ja em reposat prou-
Quatre companyies
del valent Higuet,
a la cantonada
donen el refrec.
-Hala! minyons, que el foc és nostre,
les muralles són sos pits;
foc al mig dels blats de moro,
que hi ha soldats arrupits-
De mitja nit a la una
per ell remei no hi hagué;
els canons i la brigada
en nostre poder caigué.
(te partitura musical)
Cançoner del Ripollès
Pags 172
Centre d' Estufis Comarcals del Ripollès
Ripoll 1998
CANÇÓ D' EN CABRINETTI
Vosaltres de Súria
gran ditxa teniu,
que d' en Cabrinetty
bé us en despediu.
Emprenen la marxa
cap a Sant Feliu;
formats a la plaça
Cabrinetty els diu:
-Si en sóm cinc-cents ho
per seguir l' Infant,
i ells tres-cents quaranta;
bé la pagaran!-
Dugues companyies
del valent Auguet
a Alpens l' esperaven
per dar-li un refresc.
Quatre trabucaires
l' estant esperant,
de la cantonada
no l' enganyaran.
La gent reposava
veïnat de l' Alou:
-Anem cap al poble,
que hem reposat prou.
Anem cap a Alpens
-Savalls ho ha dit-,
que avui és el dia
de matar el cabrit-.
I a l' entrant del poble
ja anaven tirant,
l' Auguet ens anima:
-Minyons, endavant!
I, hala, minyons!
que el poble és nostre;
les muralles s' han rendit;
foc al mig dels blat de moros,
que hi ha soldats arrupits.
(te partitura musical)
Cançoner del Ripollès
Pags. 173
Centre d' Estudis Comarcals del Ripollès
Ripoll, 1998
ELS SOLDATS SÓN DOTZE
Els soldats són dotze
i els carlins són vuit,
van per les muntanyes
a jugar a la cuit.
(no te partitura)
El Folklore de Rupit-Pruit
I- Cançoner
Grup de Recerca Folklòrica d' Osona
Pags. 55
Eumo
Vic, 1983
LES ABSOLTES DEL S CARLINS
Vosaltres de Sant Joan
que en feu lletanies,
si us penseu enganyar Déu
amb Aves Maries,
A Déu no l' enganyareu,
que us donarà un cop de creu
que vos en recordareu
per molts anys i dies.
Carregueu-los l' obi gros...
La creu de Carles tercer
ja us dirà lo que heus de fer
i amb una creuassa...
(te partitura)
El Folklore de Rupit-Pruit
I Cançoner
Grup de Recerca Folklòrica d' Osona
Pags. 100
La cançó de les absoltes dels carlins va ser la cançó de mofa als carlins que m´ñes va córrer a la darrera carlinada. Es cantava amb la tonada de "Els funerals del porc" per exagerar més la burla.
Aquesta versió els fou cantada alhora per en Joan Balmes i en Francesc Rovira. L' avien après d' en Ton de la Viroia, un personatge molt pintoresc de Rupit que havia fet la guerra amb els carlins i els xipaios. Els van dir que era més llarga però no en recordàven més troç.
LES ABSOLTES DELS CARLINS II
Ara que els carlins són morts
els farem les absoltes
De Sant Quirze a Montesquiu
no hi foteren més voltes.
Ja se un és acabat
vostre rastrejar malvat
que havia ocasionat
desgràcies moltes.
La parròquia de Llaiers
tindrà recordança
d' aquells carrabiners pobrets
que els assassinàreu.
Allà al cementiri mateix,
Sense fer-ne més ni més
Allà al cementiri mateix
els assassinàreu.
Vosaltres de Sant Joan
que en feu lletanies,
si us penseu enganyar Déu
amb Aves Maries,
a Déu no l' enganyareu,
que us donarà un cop de creu
que vos en recordareu
per molt anys i dies.
Carregueu-los l' obi gros.
(te partitura musical)
Cançons populars de la Història de Catalunya
Xavier Roviró i altres
Pags. 94-95
El Farell,
Sant Vicenç de Castellet, 2004
La primera i segona estrofa de la cançó fou cantada per en Doménec Prat i codinachs de Vidrà l' any 1979. En Joan Balmes i en Francesc rovira de Rupit els cantàren la tercera estrofa i la tornada, el 13 de juliol de 1981. Dels segons és la melodia.
CANÇÓ D' EN SAVALLS
En Savalls baixava
a la PLana d' en Bas,
comptes de portar cabàs,
portava un sabre,
comptes de portar un sabre
portave un flubiol
per fer ballar totes
les noies d' aquet vol.
(no te partitura)
EL folklore de Rupit-Pruit
I- Cançoner
Grup de Recerca Folklòrica d' Osona
Pags. 169
Eumo
Vic, 1983
Els fou recitada per en Francesc Banús el juliol de 1981, aquest fragment.
L' HOSTAL DE LA CORDA I
I a l' Hostal de la Corda
Xiribic, xiribic no em fots (bis) bomba va!
i a l' hostal de la Corda ja hi van anar a sopar
o ja ja,
o ja ja,
o ja, o ja!
ja hi vam anar a sopar,
Preguntem a l' hostalera: -Què hi haurà per sopar?
-I e-hi ha carlins amb ceba, Savalls amb bacallà!-
I a l' Hostal de la Corda ja hi vam anar a sopar.
(te partitura)
Cançons Populars de la història de Catalunya
Xavier Roviró i altres
Pags. 92
Farell
Sant Vicenç de Castellet, 2004.
L' HOSTAL DE LA CORDA II
A l' Hostal de la Corda
Xiribic, xiribic, no em fots(bis)
i a l' Hostal de la Corda hi vam anar a sopar
o ja ja,
o ja ja,
o ja, o ja, o ja!
Hi vam anar a sopar.
Demanen l' hostalera: -Què hi haurà per sopar?-
-Hi ha carlins amb ceba, Savalls amb bacallà!-
Diu que en Savalls és sant, diu que cap bala el pot tocar.
Com coi voleu que el toquin si encara hi ha d' anar.
la segona descarga conc-cents ne van tocar,
la segona descarga la corrua van trencar,
la tercera descarga el cura van matar.
(te partitura)
Cançons Populars de la Història de Catalunya
Xavier Roviró i altres.
Pags. 93
Farell
Sant Vicenç de Castellet, 2004
Aquesta cançó es un bon exemple d' un procediment ben habitual a les balades. la parodia o contrafacto. Es tracta de reformular una cançó coneguda de tothom, l' Hostal de la Peira, a partir d' un esdeveniment de l' actualitat.
Tot i que no s' ha pogut demostrar, a l' Hostal de la Corda, en Savalls arribà a un acord amb el general alfonsí, Martinez Campos per apartar-se de la guerra, a canvi potser d' una compensació econòmica... La resta de carlins, fos com fos, acabà maleïnt el seu cap, considerant-lo un traidor, quan es vàren adonar que s' exilava a França, mentre la guerra a Catalunya encara continuava.
Els lladres aquí són carlins, el sopar de tonyina amb ceba i bolets amb bacallà, es transforma en "carlins amb ceba i Savalls amb bacallà". El mot xiribic o xiribit sembla que feia referència als soldats de l' exèrcit governamental.
Cançó segurament cantada pels liberals, en to de mofa davant els tractes que es cruspien els carlins. La melodía es d' una clara tonalitat major i amb elements que ens recorden l' estil "sardana" molt més adeqüat al momnet del fets que no d' altres bersions difoses de l' Hostal de la Peira, en mode menor. Podría haver estat interpretada a veus.
EN SOLIVA
Ja baixa en Soliva
vestit de vellut,
a sota la manta
tul-larà lal-lara
a sota la manta
porta un gros trabuc.
Cada trabucada
mata cinc o sis.
Ai dels sipaios!
No ho fan pas aixís,
La columna puja,
deixeu-la pujar:
al pont de Sant Quirze
l' anirem a esperar.
(te partitura musical)
Cançoner del Ripollès
Pags 171.
Centre d' Estudis Comarcals del Ripollès
Ripoll 1998
La cançó referida a Soliva...
SI EN SOM SET O VUIT
Si en som set o vuit
que anem de partida
per l' Empordà avall,
terra divertida.
Anirem pels hortets
tot fent la rampinya,
menjant pebrotets
i alguna aubergínia.
I algun ull de col
i alguna gallina
i algun pollastret
per fer a la cussina.
El quefe que tenim
s' anomena Vila,
ens deixa divertir
pels pobles i viles;
deixa fer sarau
ballant amb les ninyes.
(te partitura musical)
Cançoner del Ripollès
Pags. 173 i 174
Centre d' Estudis Comarcals del Ripollès
Ripoll 1998
Els carlins festejaven l' entrada als pobles i sempre galantejaven les noies, els joves soldats es presentàven sovint con a fadrins i eren habitualemnte ben acollits. La cançó però, també deixa entreveure la desastrosa situació alimentària de moltes de les partides carlines i el dificil provissionament de l' exercit carlí, que arreplegàven el que podien i potser fins i tot una mica més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada