Qui eren els trabucaires?
La denominació trabucaire, prové de la paraula trabuc, una mena d' escopeta de canó curt i ample, amb boca acampanada que tenia un efecte de poc abast, però que a les distàncies curtes podia fer estralls.
Adoptàren el seu nom, com a portadors d'aquesta arma, diversos grups de carlins que durant la primera guerra carlina i sobretot un cop acabada aquesta, vàren quedar isolats a la muntanya o es van veure impelits a formar part de quadrilles irredentes, una mena de maquis que sovint es convertí en bandes de lladres de camí ral, més que no pas en resistents carlins i que per subsistir vivien del robatori i el segrest, sovint barrejats amb altres grups de simples lladregots, prenent aleshores el nom genèric pel que foren popularment coneguts arreu, trabucaires.
Aviat foren mitificats, temuts pels uns i menystinguts pels altres, mentre el govern liberal, ansiós de demostrar públicamente que la guerra era acabada i que mantenia el control de la frontera, elevà els trabucaires a la categoria de simples criminals i lladres de camí ral.
Per acabar amb aquestes bandes que a cops actuàren com autèntiques partides organitzades, envià considerables forces militars amb el clar objectiu d' anorrear-los, perseguir-los i ajusticiar-los de manera immediata quan eren presos, gairebé sempre sense judici previ, com escarment per a quie els donava acollida i a l' ensems perquè no interessava que es posés de manifest que àmplies zones de la muntanya escapàven al control governamental.
D' igual manera que el maquis després de la guerra civil espanyola, al termini de la primera guerra carlina, aquests grups es pogueren mantenir gràcies a les complicitats de la població civil, fruit d' un mateix pensament ideològic que era força arrelat a la societat rural i de muntanya que els donava suport i la lògistica necessària que els permetia sobreviure, tot i que sovint no en les millors condicions.
El moment més àlgid dels trabucaires, fou durant entreguerres, és a dir des de la fí de la primera guerra carlina fins a la guerra dels matiners, el periòde que va de 1840 a 1846.Tot i que perduràren després de la guerra dels Matiners.
La primera guerra carlina a Catalunya acabà amb la retirada de les tropes comanades pel general Cabrera cap a França a mitjans de l' any 1840, això significà l’ acabament formal de la guerra, però no fou la seva fí real, durant molts anys la insurgència continuà viva i l’ esperit carlí ben latent.
L’ indult comportà el retorn de molts soldats retinguts a França, molts sense cap afany de continuar la lluita, però d’ altres en canvi, imbuits d’un esperit més radical, retornàren a Espanya, sense cap afany pacífic, conformant petits grups de resistència, amb la il.lusió de tenir un ampli recolzament popular que mai es produí.
L’ any 1841, petits grups d’excarlins, s’ introduiren clandestinament a Espanya amb la voluntat de fer revifar la Guerra. Amb aquesta primera irrupció s' inicià el periòde més notable dels trabucaires.
D’ entre aquestes partides, la què més es distingí fou la formada per un grup d’ uns seixanta homes que entrà a Catalunya a mitjanç de l’ any 1841, acompanyats d' un monjo caputxí i duent una creu vermella al costat esquerra del pit, en senyal de fidelitat a Carles V, sota el comanament de Ramon Vicenç, dit Felip.
El resultat de la seva irrupció a Catalunya, fou un fracàs, no foren secundats per cap moviment popular com ells esperàven, car la gent després de tants anys de guerra, havia perdut completamente les ganes de tornar a alçar-se en armes i seguir les partides carlines.
Aquí prediquen los frares
aquí els escolta la gent,
però miro per Don Carlos
el país indiferent
(no disposa de text musical)
Recollida per Ferràn Sanchez i Agustí
Carlins i bandolers a Catalunya (1840-1850)
Moià 1990.
Pag. 26
Aquí prediquen los frares
aquí els escolta la gent,
però miro per Don Carlos
el país indiferent
(no disposa de text musical)
Recollida per Ferràn Sanchez i Agustí
Carlins i bandolers a Catalunya (1840-1850)
Moià 1990.
Pag. 26
Això suposà un cop per als partidaris de tornar a encendre la guerra, retornant sembla a França una vintena dels components del grup, restant els altres a Catalunya, naixia així el periode dels trabucaires, malnom que amagava el real, carlins.
Les malifetes del trabucaires, els robatoris, els segrestos i els assassinats comesos, ompliren l’ ànima popular des dels anys quaranta fins a mitjanç dels anys cinquanta del segle XIX, dictant-se cançons, corrandes i romanços al voltant d’ aquests personatges que esdevingueren autèntics mites.
LA GUERRA D EN FELIP
EN RAMÓN FELIP
LA GUERRA D EN FELIP
EN RAMÓN FELIP
Donen tres trucs a la porta,
tres trucs ja han ressonat.
La un se mira an el altre:
- Valga'm Déu, doncs què hi haurà?
Ajudeu-nos, Verge santa,
castigueu an el malvat.
-Siguent tan tard, en eixa hora,
siguentuna freda nit,
ja podeu tots tremolar-ne,
que serà en Ramon Felip.-
Aixís ho deia el pobre avi
i no es va equivocar.
En tiren la porta a terra,
els lladres ja van entrar.
-Doneu-nos, avi, les unces,
que ja sabem en teniu.
Si noens-e les donau prompte,
sereu cremat al caliu.-
l' avi prou els responia:
-D' unces no us en puc donar.
-També volem unes joies,
aquelles que us fan guardar.
-Són les joies de l'ermita,
no us-e les puc entregar.-
L' avia ja se n' agenolla
per pietat implorar.
Mentres que això passava,
una tia s'ha amagat.
Els pobrets vellets agafen
per ser-ne tots dos cremats.
De tots els crits que ells ne fan,
la tia s' ha espantat.
Salta per una finestra
per cridar an el veïnat.
Tots enrabiats ne marxaren,
res de valor han trobat.
quan la gent van a l' ermita
hi ha un quadro espantós:
els dos avis agonitzen,
cremats en són ja tots dos.
Ja en cerquen a la tia,
a veure on la trobaran.
Si la' n troben ja mig morta
i colgada per la neu.
Això que ara jo vos conto
n' és una bona veritat.
Resarem un parenostre
per als qui ara ja han finat.
(té partitura musical)
Materials Vol. XVIII
pags. 21/22 cançó 8
Recollida per Joan Sala Salarich pvre, Rector de Puig-Rodon
Octubre-Desembre de 1925
Barcelona 2008
tres trucs ja han ressonat.
La un se mira an el altre:
- Valga'm Déu, doncs què hi haurà?
Ajudeu-nos, Verge santa,
castigueu an el malvat.
-Siguent tan tard, en eixa hora,
siguentuna freda nit,
ja podeu tots tremolar-ne,
que serà en Ramon Felip.-
Aixís ho deia el pobre avi
i no es va equivocar.
En tiren la porta a terra,
els lladres ja van entrar.
-Doneu-nos, avi, les unces,
que ja sabem en teniu.
Si noens-e les donau prompte,
sereu cremat al caliu.-
l' avi prou els responia:
-D' unces no us en puc donar.
-També volem unes joies,
aquelles que us fan guardar.
-Són les joies de l'ermita,
no us-e les puc entregar.-
L' avia ja se n' agenolla
per pietat implorar.
Mentres que això passava,
una tia s'ha amagat.
Els pobrets vellets agafen
per ser-ne tots dos cremats.
De tots els crits que ells ne fan,
la tia s' ha espantat.
Salta per una finestra
per cridar an el veïnat.
Tots enrabiats ne marxaren,
res de valor han trobat.
quan la gent van a l' ermita
hi ha un quadro espantós:
els dos avis agonitzen,
cremats en són ja tots dos.
Ja en cerquen a la tia,
a veure on la trobaran.
Si la' n troben ja mig morta
i colgada per la neu.
Això que ara jo vos conto
n' és una bona veritat.
Resarem un parenostre
per als qui ara ja han finat.
(té partitura musical)
Materials Vol. XVIII
pags. 21/22 cançó 8
Recollida per Joan Sala Salarich pvre, Rector de Puig-Rodon
Octubre-Desembre de 1925
Barcelona 2008
Felip acabà sent un mite, home irredent i de profund sentiment carlí, portà a terme durant prop més d'un any una seqüència continuada d' accions que va fer anar de corcoll l' exèrcit i els cossos paramilitars, com els mossos d' esqüadra, duent a terme tot un seguit d'accions que anàven des d' atacs fugassos, cops d'efecte, a segrestos i robatoris, habitualment, per no dir sempre, a alts hisendats i caps polítics dels municipis. De manera que moltes vegades se' l va fer protagonista de fets en els que no hi participà mai. Tenim constància que fou un bon organitzador com a cap de partida i que mai és considerà un lladre ni un malfactor, però amb la seva captura i practicament immediata mort, les partides organitzades reberen un cop molt dur i van perdre el control territorial que amb Felip havien assolit.
Un dels fets que potser donà més relevància a Felip, fou l' ocupació de la vila de Ripoll, el dia 3 de juny de 1842, juntament amb en Francesc Savalls, aleshores un jove resistent carlí que fou un dels generals carlins més rellevants durant la tercera guerra carlina.
Aquest fet esperonà l' exèrcit per acabar amb en Felip. La partida és dividí en dos, una comanada per en Felip i una altra per en Planademunt, el seu lloctinent.
Felip, ferit de manera poc clara, intentà guarir les seves ferides en un indret situat prop de la Vola, sota el Coll de Bracons. Allà només protegit pel seus germans fou finalment trobat per l' exèrcit i els Mossos d' esquadra coneixedors d' on s' hotajava per una delació.
De fet aquest periode de gairebé un any, generà un alt nivell d' inestabilitat a diverses comarques del nord de Catlunya fins el punt que el govern espanyol vinculà la desafecció a en Ramon Felip, donant-li consideració d' enemic públic, quedant la revolta personficada en la seva persona, actuant com a líder absolut, desfent-se l' organització del moviment a la seva mort.
Un dels fets que potser donà més relevància a Felip, fou l' ocupació de la vila de Ripoll, el dia 3 de juny de 1842, juntament amb en Francesc Savalls, aleshores un jove resistent carlí que fou un dels generals carlins més rellevants durant la tercera guerra carlina.
Aquest fet esperonà l' exèrcit per acabar amb en Felip. La partida és dividí en dos, una comanada per en Felip i una altra per en Planademunt, el seu lloctinent.
Felip, ferit de manera poc clara, intentà guarir les seves ferides en un indret situat prop de la Vola, sota el Coll de Bracons. Allà només protegit pel seus germans fou finalment trobat per l' exèrcit i els Mossos d' esquadra coneixedors d' on s' hotajava per una delació.
De fet aquest periode de gairebé un any, generà un alt nivell d' inestabilitat a diverses comarques del nord de Catlunya fins el punt que el govern espanyol vinculà la desafecció a en Ramon Felip, donant-li consideració d' enemic públic, quedant la revolta personficada en la seva persona, actuant com a líder absolut, desfent-se l' organització del moviment a la seva mort.
Bé és podria titllar aquest periode convuls de guerra d' en Felip.
Les autoritats van llençar el malnom de trabucaires per ocultar la seva denominació real, carlins.
Les autoritats van llençar el malnom de trabucaires per ocultar la seva denominació real, carlins.
ELS TRABUCAIRES
Mireu quin cap de casa
n’ és l’ hereu Planademont.
I en Felip, com correbia
també n’era un dels bons.
Sempre diuen que als pagesos
que els (hi) mudaran la llei,
que els entreguin les pessetes,
que els en trauran el rovei.
Ells en prenen les dobletes,
enc que siguin curtes d’ un gra;
que si son de les cairudes,
les prenen sense pensar.
Ells en porten sense creu,
sense creu, sense medalla;
de gra ningú n’ ha vist cap.
Mireu quina lladregada
se’ ns hi havia congriat!
(no disposa de partitura musical)
Pag. 167 Collsacabra
Antoni Noguera
Olot
Juny 1979
El fet de consignar la figura de Felip dins la cançó en passat, indueix a pensar que fou dictada un cop mort.
Ramon Felip, fou detingut malferit, com hem assenyalat abans, de resultes d' una desafortunada topada sembla que producte d' una errada amb la partida d' en Planademunt, localitzat i capturat prop dela Vola pels mossos d’ esqüadra el dia 2 de juliol de 1842, fou executat a Vic abans d’ acabar el mateix dia.
Ramon Felip, fou detingut malferit, com hem assenyalat abans, de resultes d' una desafortunada topada sembla que producte d' una errada amb la partida d' en Planademunt, localitzat i capturat prop de
Felip fou el gran resistent del periode d’ entreguerres i el pitjor maldecap per les autoritats liberals, perquè sempre actuà precedit d’ un profund sentiment vinculat a la causa carlina.
La mort de Ramón Felip, però, no fou la fí dels trabucaires que continuaren les seves activitats, durant i fins i tot després del moment en que esclatà la revolta dels Matiners.
Deixem com a referència l' existència d' un romanço en castellà publicat per Josep Gibert, relatiu a la presa i mort de' n Felip.
ROMANCE NUEVO DE LA CAPTURA Y MUERTE DEL CABECILLA FELIP EN CATALUÑA.
Pag.239.
Cançons de bandolers i lladres de camí ral
Josep Gibert
Edicions Raima
Moià 1989
Deixem com a referència l' existència d' un romanço en castellà publicat per Josep Gibert, relatiu a la presa i mort de' n Felip.
ROMANCE NUEVO DE LA CAPTURA Y MUERTE DEL CABECILLA FELIP EN CATALUÑA.
Pag.239.
Cançons de bandolers i lladres de camí ral
Josep Gibert
Edicions Raima
Moià 1989
Ramon Vicens, alies Felip i el seu ajudant Ràfael Sala, conegut com Planademunt, foren els primers capitosts dels trabucaires. A la mort de Felip els trabucaires es fèren aparentment esmunyedissos. Hem trobat un fragment d' una cançó, de la que només hem pogut recollir la lletra, però que ens il.lustra sobre aquest grup armat, un cop desaparegut el seu cap en Ramón Felip.
El seu lloctinent, Rafel Sala, Planademunt, no tingué l' empeny o no es veié amb forces d' ocupar l' espai de' n Felip com a cap de qüadrilla en actiu i fugí a França després de la seva mort. Afincat a Custoges (Vallespir), des d' on mantingué el testimoni de Felip, fou retingut aviat per les autoritats franceses i deportat cap a l'interior de l'estat francès, cosa que impossibilità cap mena d' intervenció activa coneguda, sent considerat no obstant com un dels caps dels trabucaires i com a tal responsable indirecte de diferents segrestos i robatoris que es produïren des de la mort d' en Felip.
Oficialmente retonà a Catalunya durant la guerra dels Matiners, actuant com a comandant dels matiners, fou fet preponer el 6 d’ abril de 1849 vora Ginestar, i afusellat quatre dies després a Girona.
Oficialmente retonà a Catalunya durant la guerra dels Matiners, actuant com a comandant dels matiners, fou fet preponer el 6 d’ abril de 1849 vora Ginestar, i afusellat quatre dies després a Girona.
Si fessim una llista de trabucaires, ens faria falta espai per enumerar-los, el cançoner tradicional els redueix sistemàticament, motiu pel que deixarem pels historiadors els seu detall. (inclourem una petita bibliografia per a qui tingui més interès).
Passem ara a veure molts d’ aquests lladregots de camí ral que un cop acabada la Guerra i tot i haver format en origen part de les files carlines, acabàren els seus dies com a malfactors i que el cançoner ha recollit les seves facècies.
El CABRER
Una cançó vui cantar
(a Deu demano llicencia)
de l’ anomenat Cabrê:
jo vos ho explicaré
la seva vida quina era.
A l’ edat dels catorze anys
se llogà per guarder cabres
a la casa de l’ Estany.
s’ hi va estar cerca d’ un any,
que era un xicot variable.
Un dia, guardant pel bosc,
Cabrer parlà amb el Muchacho.
Això es va venir a sabê;
varen agafà el Cabrê.
i a Berga pres lo portaren.
Quan el varen deixâ anar
li feren grans amenaces.
Després se va fer carlí:
tres o quatre anys va servî
que’ ls quefes molt l’ estimaven.
La vivesa natural
com cap altre la tenia:
petitet era i leugé,
sabia tirar molt bé:
tocava d’ allí non volia.
A mentres va sê assistent
tenia molt bona vida:
quan va saber de jugar
amb companys se’ n va a robar:
mai més seguí la partida.
Con prous Diners ha robat,
a Andorra se n’ és anat,
als llocs d’ Encamp i Canillo.
Al Port se fan moltes morts:
no se sabia qui ho feia,
més dicen si ho fa el Cabrer
per fer-los donâ el diner.
Pobre de qui s’ hi esqueia!
Sentint parlar del Cabrer
allí tot-hom tremolava,
perquè els fa donà el diner.
An els pobres no ls fa re.
Qui’l vaia, tot-hom callava.
El seu modo de robar
n’ és un tant considerable;
en robava alguns rectors,
pagesos rics i senyors
i gent que no els feien falta.
Mes ara se n’ és donat
a robar els paquetaires;
li n’ ha `portat mala sort,
li ha ocasionat la mort:
massa temps ha que durava.
Als Rasos de Peguera
el varen agafar:
l’ Aureia de Massanés,
quan li donava els dinés,
amb gran sprit s’ hi abraçà.
Ell arranca un gran crit
per donar-los mes dalit:
- Ala Minyons, que ara és hora!
ja li dona colp al cap:
ja va ser trastornat:
confessió demanava.
- Molt més m’ haguera estimat
ser près dels moços d’ esquadra,
parrots o guardies civils:
no haurien estat tan vils
pr dar- me’ n la mort tan prompte.
Ara be estareu contents,
pagesos rics de muntanya:
han Arafat el Cabrê;
mai més us farà dar re:
de morir té la sumaria.
Jo molt de temps me só guardat
per queixes males aubagues,
matant alguns esquirols,
cabres Feres i moçols,
i algunes perdius enlaire.
Joves que veniu al món:
de lladres no volgueu ser-ne
que, quan Déu n’ està cansat,
amb molta felicitat
ells cauen que no s’ ho pensen.
(te partitura musical)
Pags. 44-45-46.
El cançoner del Calic
Mn J. Serra i Vilaró
Edició Facsimil .
Bagà 1989
És una cançó recollida en multitud de cançoners. (Veure bilbiografia)
És una cançó recollida en multitud de cançoners. (Veure bilbiografia)
Quan Mn. Vilaró recollí aquesta cançó cantada pel Calic de Bagà, (cançó que segons sembla fou dictada pel Zot de Gòsol), quan encara vivia un dels tres contrabandistes que agafaren pres el Cabrer.
El Cabrer havia format part durant la primera guerra carlina de la partida de Climent Sobrevias, conegut com el "Muchacho", després com tants d' altres és llençà a la muntanya. Actuant com a simple lladregot robant els contrabandistes i pagesos rics de la muntanya.
El Cabrer havia format part durant la primera guerra carlina de la partida de Climent Sobrevias, conegut com el "Muchacho", després com tants d' altres és llençà a la muntanya. Actuant com a simple lladregot robant els contrabandistes i pagesos rics de la muntanya.
ELS RILIS
Una cançó vui cantar:
no hi ha molt que s’ és dictada:
és de quatre catalans
que n’ han agafat les armes.
Què direm de Carlos Quint,
de la familia de Carlos?
Irem Muntanyes amunt
cap a Sant Grau i els Àngels.
uns dies menjarem molt,
altres no menjarem gaire:
Algún rosegó de pa
I alguna tirada d’ aiga,
Irem per los cami-rals,
Espiant la gent que passa:
No matarem a ningú
i espolsarem les butxaques.
La gent ja se’ n cansaran,
en daràn part an el Batlle.
El Batlle com n’ és forçat
per fer tot lo que li manen,
farà tocar sometent,
aquell repic de campanes,
Nosaltres, com som jovent
farem bellugar les cames.
(Te partitura musical)
Pags. 12
El Cançoner del Calic
Mn. J Serra Vilaró
Facsimil
Bagà 1989
Segons el Calic aquesta cançó la dictaren els mateixos lladres, molt temuts a la comarca de l’ Alt Llobregat però dels que no he trobat cap referent històric. Segons el Calic el pare era el Tòrric que havia fet de moliner a Bagà.
D'aquests lladres a la contrada no he trobat altres referents literaris ni històrics, llevat dels comentaris del Calic. Interessa la tornada que fa referència a un soposat sentiment de suporta a Carles V el Pretenent carlista ?
Curiosament la tornada d' aquesta cançó l' hem trobada en una altra cançó de lladregots que deixem referenciada. On el contingut té també altres semblances amb els Rilis.
ELS LLADRES DE CERDANYA
I una cançó vull cantar
i una cançó molt galana,
de tretze lladres que hi ha
a la Palna de Cerdanya.
Qué direm de Carlos Quint,
de la familia de Carlos.
Si voleu saber on s' estan,
a Ribes tenen posada.
Han robat can Pellisser,
Can Pellisser de Maçana.
Ja els-e n' han mort un minyó
i els han registrat la casa,
i al sortir-ne del portal
tenen una escopetada.
Ara n' han mort el Siuspalu,
la colla serà espatllada.
l' un dia menjarem molt,
l' altre no menjarem gaire,
i ara que tenim diners,
ens en airem a la França;
quan els haurem acabats,
ens en tornarem a Espanya.
Ja ens n' airem pels baixons,
pels carrers d' Espanya;
no matarem ningú
sinó escurarem butxaques.
I la gent se' n cansaran,
donaran part a l' alcalde.
L' alcalde, com és manat,
ha de fer el que la llei mana.
Ja mouran el sometent,
amb repicó de campanes.
Nosaltres, com som jovent,
ja farem anar les cames,
per les muntanyes amunt,
per les muntanyes més altes,
d' on canta lo cucut
i el cabrer guarda les cabres.
(té partitura musical)
Missio de Recerca Tomás-LLongueras 1935,
Recollida a Puigcerdà. cantaire Josep Alier.
Pags 306-307. Cançó 94
Materials Vol XVII
Barcelona 2007
LA DECADÈNCIA DELS TRABUCAIRES
Curiosament la tornada d' aquesta cançó l' hem trobada en una altra cançó de lladregots que deixem referenciada. On el contingut té també altres semblances amb els Rilis.
ELS LLADRES DE CERDANYA
I una cançó vull cantar
i una cançó molt galana,
de tretze lladres que hi ha
a la Palna de Cerdanya.
Qué direm de Carlos Quint,
de la familia de Carlos.
Si voleu saber on s' estan,
a Ribes tenen posada.
Han robat can Pellisser,
Can Pellisser de Maçana.
Ja els-e n' han mort un minyó
i els han registrat la casa,
i al sortir-ne del portal
tenen una escopetada.
Ara n' han mort el Siuspalu,
la colla serà espatllada.
l' un dia menjarem molt,
l' altre no menjarem gaire,
i ara que tenim diners,
ens en airem a la França;
quan els haurem acabats,
ens en tornarem a Espanya.
Ja ens n' airem pels baixons,
pels carrers d' Espanya;
no matarem ningú
sinó escurarem butxaques.
I la gent se' n cansaran,
donaran part a l' alcalde.
L' alcalde, com és manat,
ha de fer el que la llei mana.
Ja mouran el sometent,
amb repicó de campanes.
Nosaltres, com som jovent,
ja farem anar les cames,
per les muntanyes amunt,
per les muntanyes més altes,
d' on canta lo cucut
i el cabrer guarda les cabres.
(té partitura musical)
Missio de Recerca Tomás-LLongueras 1935,
Recollida a Puigcerdà. cantaire Josep Alier.
Pags 306-307. Cançó 94
Materials Vol XVII
Barcelona 2007
LA DECADÈNCIA DELS TRABUCAIRES
EL SEGREST DE' N MASSOT
Tornant als trabucaires, la facècia més important per la que fòren coneguts arreu i els comportà un judici, diguem-ne internacional, fou l' assalt de la diligència de Barcelona a Perpinyà i el segrest de tres dels seus ocupants.
Tornant als trabucaires, la facècia més important per la que fòren coneguts arreu i els comportà un judici, diguem-ne internacional, fou l' assalt de la diligència de Barcelona a Perpinyà i el segrest de tres dels seus ocupants.
El segrest fou una de les maneres habituals que tenien per sobreviure aquestes colles de facciosos i que gràcies a mantenir vincles en ambdòs costats de la frontera els permetia gran movilitat i una certa dòsi de seguretat, motiu pel que sovint trasl.ladàven els segrestats a recès de les zones frontereres.
Els trabucaires dugueren a terme l' assalt a la diligència, a finals de febrer de l'any 1845, en el lloc conegut com el Suro de la Palla, aprop del riu La Tordera, lloc de pas i parada de diligències.
Els assaltants a més del botí, s' endugueren presos tres ocupants de la diligència amb afany de treure'n un rescat, s' iniciava així un dels fets que tingueren més ressonància pública a mitjan segle XIX.
La mort del segrestats i en especial la del darrer d'ells, el jove Massot, hereu del mas d' aquest nom a Darnius, adquirí un ampli resó popular, especialment per les circuntàncies que giraren a l' entorn dels tràmits fallits del seu rescat. Dictant-se romanços que foren cantats a un costat i altre de la frontera.
La colla de trabucaires, responsable de l' assalt dee la diligència i del segrest de tres dels passatgers, fou detinguda pels gendarmes dins un mas de les Illes (Catalunya Nord) on tenien el seu refugi, sent aquest el nom pel que serien recordats, Trabucaires de les Illes.
Els trabucaires dugueren a terme l' assalt a la diligència, a finals de febrer de l'any 1845, en el lloc conegut com el Suro de la Palla, aprop del riu La Tordera, lloc de pas i parada de diligències.
Els assaltants a més del botí, s' endugueren presos tres ocupants de la diligència amb afany de treure'n un rescat, s' iniciava així un dels fets que tingueren més ressonància pública a mitjan segle XIX.
La mort del segrestats i en especial la del darrer d'ells, el jove Massot, hereu del mas d' aquest nom a Darnius, adquirí un ampli resó popular, especialment per les circuntàncies que giraren a l' entorn dels tràmits fallits del seu rescat. Dictant-se romanços que foren cantats a un costat i altre de la frontera.
La colla de trabucaires, responsable de l' assalt dee la diligència i del segrest de tres dels passatgers, fou detinguda pels gendarmes dins un mas de les Illes (Catalunya Nord) on tenien el seu refugi, sent aquest el nom pel que serien recordats, Trabucaires de les Illes.
ELS TRABUCAIRES
Adéu Siau bandolers
trabucaires nomenats,
que si fossiu gent de bé
no us hauríen agafat.
Casi en tot temps la vagància
mal sens compte ocasionà,
per lo tant no és d' admirar
del present cas la importància,
Lo que anam a declarar,
i manifestar al lector
és molt cert que causà horrror
i casi no es pot contar.
Després de tots els trastorns
pels que havem atravessat,
se' ns ha desmoralisat
algunns, en aquests contorns.
Lo no volguer treballar,
i el viure sense fer res,
això sens dubte va ser
el que al crimen els portà.
Disset lladres o traïdors,
baix el nom de Trabucaires,
poblaren els nostres aires
amb els seus crims i horrors.
Entre la nostra fronetera
i la de la França veïna
se amagava una quadrilla
de gent bastant bandolera.
Joan Simon el primer està
d' aquesta gavilla indigna,
i de renom Collsuspina
que comerciava amb safrà.
Lo que en la causa més pesa
en contra d' aquests malvats
foren les malvestats
contra tres pobres comesa.
Entretantt amat lector,
aquest cas explicarem,
se bé és precís recordem
uns fets que causen horror.
Sens la manor resistència
prop del Suro de la Palla,
aqueixa infame
detingué la diligència.
El vint-i-set de febrer
(fou en l' any quaranta-cinc)
segons els datos que tinc,
cridà alto ! un bandoler.
Eren les deu de la nit,
i al sentir-ho el majoral
pensant evitar un mal
para el cotxe tot seguit.
S' acosten luego els traïdors
i amb la major insolència
registren la diligència,
sense fer cas de crits ni plors.
Amb els trabucs apuntats,
i amb el punyal en la mà,
fan de seguida baixar
als viatjants espantats.
A terra els manen posar
a tots boca per avall,
per a que amb menos treball
puguin a salvo robar.
Els rellotges se'ls quedaven
i les cadenes d'or bones,
sens respecte algú a les dones
transtornades com estaven.
Fan deposità als viatgers
les prendes de plata i or,
junt amb coses de valor,
i roben luego els diners.
Més no contents amb lo dit
maltracten els viatgers,
portant-se dits bandolers
amb un rigor mai sentit.
Registren la diligència,
i amb una astúcia infernal
busquen dins d' ella el caudal
que amagat fos amb prudència.
Aprofitant l' ocasió
recolleixen dels viatgers
els passaports i papers,
bons per la seva intenció.
Tres senyors han assignat
per a que es quedin amb ells,
i pegant-los amb fusells
els fan fer sa voluntat.
Ballber, Roger i Massot
són les victimes triades,
i horriblement, arrancades
per aqueix en el complot.
De Massocru que estava allí,
sa mare es desconsoloava
i pel seu fill suplicava,
i un trabucaire va dir:
que el seu fill deixés anar
i que tot s' arreglaria,
puix diners més ne daria
dels que podien dessitjar.
La infeliç es despreciada
sense ningún mirament;
i figureu-vos el turment
que tingué la desgraciada !
De lluny se deixa sentir
un xiulet, i a esta senyal
els traïdors amb el caudal
se varen posar en camí.
Les tres victimas lligades
entremig d' ells les col.loquen,
i no caminant se' n mofen
fent-los arrencar les traves.
Amb un pas accelerat
pels boscos s' introdueixen
del modo més indignat.
Per camins estraviats
i per sendes molt estranyes
marxen cap a les muntanyes
amb els efectes robats.
No poguent pas resistir
Ballber tan cruel fatiga,
demana a Roger que escriga
un poc, puixeent morir.
El seu testament li dicta
amb la ultima voluntat,
perquè amb tal conformitat
el rebi la seva familia.
Quan sobre la neu pugnava
entre la mort i agonia
per aquella gent impia
la capa li fou robada.
El deixen abandonat
estés en la neu, i a poc
l' infeliç havia mort
enmig de tanta crueltat.
Un sometent se va armar,
després del cas indicat,
però haver mort un soldat
solament va resultar.
Espies no els ne faltaven,
noticies certes rebien,
i a més el que destorbien
de lluny se lo cumincaven.
Amb exies seguritats
els delictes ocultaven,
i aixís és que s' augmentaven
els seus crims i maldats.
Els inícuos bandolers
més de mil unces volien,
o si no assessinarien
als dos restants presoners.
En la casa de Solà
la quadrilla descoberta
fou, i amb la noticia certa
els mossos van atacar.
Estant l' acció en son furor
el senyor Roger escapa,
però al pòbre li traspassa
una bala tot el cor.
ja tan sols Massot quedava,
dels tres citats presoners,
perquè en ells els bandolers
sa crueltat desplegaren.
A BAssegoda condueixen
al infortunat senyor,
i en una cova amb rigor
els malvats l' introdueixen.
per res valen los lamentos
ni els precs que fa el desgraciat,
que allí no hi ha humanitat,
i no s' entenen de cuentos.
Prop mil unces de rescat !
a sa mare demanaven
a sa mare demanaven
sens el qual assessinaven
a Massot son fill amat.
Però veinet que tardava,
conforme a sa intenció
sens classe de compassió
a Massot s' aturmentava.
Les orelles li tallaren
aquells inhumans traïdors
i amb insofribles dolors
els ulls també li arrancaren.
No puguent ja resistir
els turments que li donaren
les forces l' abandonaren
i el desgraciat va morir.
Se varen domiciliar
en la frontera de França
pensant que allí sa estança
no es podria averiguar.
Noves crueltats comeses
per ells allí se contà,
quan els van manar agafar,
les autoritas francesas.
La tropa i gendarmeria
contra la que van fer foc
els perseguí, i d' allí a poc
capturà a cada u en sa via.
A les presons són tancats
de Ceret i Perpinyà,
per després cada u pagar
tots els seus crims passats.
la sentència al fi els llegeix
després d' un procés formal,
de Asisses el tribunal
i és la que aqui baix segueix.
(no disposa de partitura musical)
(no disposa de partitura musical)
Cantada per Maria Tubau (Pardines) 1924
Recollida per Joan Amades.
pag. 660 Folklore de Catalunya - Cançoner
Editorial Selecta.
2º edició
Barcelona 1979
pag. 660 Folklore de Catalunya - Cançoner
Editorial Selecta.
2º edició
Barcelona 1979
Amades indica que fou també cantat, però no disposem de la música que l' acompanyava en no ser publicada. No hem d' oblidar que romanços són cançons.
Els components de la qüadrilla de trabucaires que intervingué en els segrest, fou detinguda a la Catalunya Nord i en un judici absurd cel.lebrat a Perpinyà l' any 1846, contrari al dret internacional, es jutjà ciutadans espanyols per uns fets delictius succeïts a Espanya, i condemnats sota sentència emesa per un tribunal francès.
Pagàren amb la vida i foren executats:
Joan Simon (Collsuspina, també dit Tocabens)
Josep Balmas (Sagal, també conegut pels mots de Menut i Verdaguer)
Geroni Grasses (Llorenç)
Josep Mateu (Xocolata)
Jaume Bosch no fou capturat i tampoc localitzat ( fou condemnat a mort en rebelía)
Condemants de per vida a treballs forçats:
Llorenç Espelt (Frai)
Pere Barlabé (Negret)
Salvador Fàbrega (Noi Piu)
Isidre Forga (Menut)
Antoni Forcadell (Garcias)
Martí Reig
Condemnat a 20 anys de treballs forçats
Josep Camps (Sabé)
Condemnat a 10 anys de treballs forçats
Joan VIcenç (Nas Ratat)
Condemnats a 10 i 8 anys de presó
Vicenç Justafré
Manel Colomer (Serinette)
Condemnes menors
Sebastià Bernades. Cinc anys de presó
jaume Pujades. Jaume Pujades
En resultaren absolts.
Caterina Gatell
Josep Fàbrach (Domingo)
Aquest fets aixecàren molta polseguera i tingueren un gran resó popular, fins el punt que a la Catalunya Nord, es redactàren tot un seguit de cançons que recordàren aquest fets i foren cantades de generació en generació, tot i l' afany polític de limitar,, tan per part de les autoritats franceses com les espanyoles, el paper dels trabucaires al de simples criminals.
Els trabucaires dins l' ànima popular nord catalana, no tenen exclusivament l' aparença de bandolers i assassins, si no també d' estranys herois que vivien al marge de convencions i fronteres.
Els components de la qüadrilla de trabucaires que intervingué en els segrest, fou detinguda a la Catalunya Nord i en un judici absurd cel.lebrat a Perpinyà l' any 1846, contrari al dret internacional, es jutjà ciutadans espanyols per uns fets delictius succeïts a Espanya, i condemnats sota sentència emesa per un tribunal francès.
Pagàren amb la vida i foren executats:
Joan Simon (Collsuspina, també dit Tocabens)
Josep Balmas (Sagal, també conegut pels mots de Menut i Verdaguer)
Geroni Grasses (Llorenç)
Josep Mateu (Xocolata)
Jaume Bosch no fou capturat i tampoc localitzat ( fou condemnat a mort en rebelía)
Condemants de per vida a treballs forçats:
Llorenç Espelt (Frai)
Pere Barlabé (Negret)
Salvador Fàbrega (Noi Piu)
Isidre Forga (Menut)
Antoni Forcadell (Garcias)
Martí Reig
Condemnat a 20 anys de treballs forçats
Josep Camps (Sabé)
Condemnat a 10 anys de treballs forçats
Joan VIcenç (Nas Ratat)
Condemnats a 10 i 8 anys de presó
Vicenç Justafré
Manel Colomer (Serinette)
Condemnes menors
Sebastià Bernades. Cinc anys de presó
jaume Pujades. Jaume Pujades
En resultaren absolts.
Caterina Gatell
Josep Fàbrach (Domingo)
Aquest fets aixecàren molta polseguera i tingueren un gran resó popular, fins el punt que a la Catalunya Nord, es redactàren tot un seguit de cançons que recordàren aquest fets i foren cantades de generació en generació, tot i l' afany polític de limitar,, tan per part de les autoritats franceses com les espanyoles, el paper dels trabucaires al de simples criminals.
Els trabucaires dins l' ànima popular nord catalana, no tenen exclusivament l' aparença de bandolers i assassins, si no també d' estranys herois que vivien al marge de convencions i fronteres.
He trobat una de les cançons que en recordança d'aquests fets, és cantàven a la Catalunya Nord.
LA CANSO DELS TRABUCAYRES
l' any mil vuit cents quaranta quatre
Una banda se va formar
de Trabucayres en l' Espanya
per matar, violar i robar.
Ay ! Quina tristesa tan gran,
Pares i mares,
D' haver criat eixos infants
Eixos brigants !
En passant al Pla de la Palla
En Tocabens lo capità,
Una diligencia passava.
promptament la van arrestar,
Roger, Ballbé foren lligats
També Massot,
Per eixa banda de malvats
Foren robats.
Ne passavant per les boscuries
I prop de Sant Miquel de Lied.
Ballvé ne fou a l' agonia
Sobre la neu morí de fred.
Se alsaren los somatents
Per deslliurar-los.
Mataran un homo de bé,
Lo fill Roger.
Ay des ditjats ! Que vos debia
El fill Massot de Darnius ?
Ell va patir cruels martiris,
Menat molt rogorosament.
Les orelles li han llevat
Banda de pillos !
La boca amb herba li han tapat,
Jueus malvats !
Si n' hi havia un de la colla
Que de bronze tenia el cor
Ell lo ten mas dur que una roca
A una dona ha dat la mort,
Si li ha tret l' infant del cor
Cruel Arabe !
Aqueix serà mas fort
Per vos dar mort;
Li ha arrancat de les entralles
Amb los braços ben retrossats,
Ell pportava stillets i dagues
Un punyal de nou amolats
Las mamellles li ha lligat
Quina dolencia !
Per li aumentar lo dolor
Cruel traidor !
Alli al cortal de la Bellecia
A Las Illes anomenat
va su cedir gran desgracia
A dos homes de calidat.
Lo massover fou inocent
A estes coses
Mataron dos homes del rey
Fou llur servei.
Riberes, parets fetes dels Mores
Saltan eixa malvada gent
Travessen frontera de França
Sens permissio del govern
Mes lo govern es diligent
Va perseguir-los
Cuida los prendre promptament,
Alertament.
(Diposa de partitura musical)
Cançó recullida al Journal Illustré des Pyrenées-Orientales de l' any 1901, Recullida per Virós (lletra i música)
En Jean Amade, a la Revue Catalane de l' any 1908, també sense música ens fa un detall de la mateixa cançó que diu va ser recollida a les muntanyes de Ceret en una data propera a l' any 1846, any del famó judici La cançó segueix el text anterior, tot i reconèixer que va recollir dos fragments diferents.
LA CANÇÓ DELS TRABUCAYRES
l' any desavuyt cents cuarante y cuatre
una banda se va format
De trabucayres dins Espanya.
per matar, y violar, y robar.
Hi ha allí, al Pla de la Palla,
El Tocabens, y es capità.
La diligencia hi va passar:
Promptament la van arrestar
Roger Baybé va ser robat,
També en Massota;
Per 'quella banda de malvats
Foren lligats,
rodan pr boscos i muntanyas
Tota aquella dolenta gent;
saltan marges, saltan parets.
Fetas dels moros,
saltan marges, saltan parets,
per los deserts.
y a la cova de Bassegoda
Al fill Massota varen matar.
Las orellas li van llevar,
Com un apèndix, Amade recull unes estrofes que tenen a veure amb la mateixa cançó, però ignorem en no disposar de la partitura, si estem parlant de la mateixa cançó o de dos variants de la cançó, tot i que ells les anomena dos cançons. Signifiquem seguidament com ho feu Amade en el seu article, l' altra fragment.
Cruels arabes,
Las orellas li van llevar.
Juehus malvats!
Mireu quin desconsol tant gran
Per pares y mares,
Tenir els fills presos en mans
d' aquells brigans !...
Pagines 52 i 53
Revue Catalane.
Perpinyà 1908
ELS TRABUCAIRES
L'any mil vuit-cents quaranta-quatre
un bàndol nou se n' és posat
de trabucaires a l' Espanya.
Sols viure, matar i robar.
Ai quina pena n' és tan gran,
pares i mares,
el ser presos d'aquells mans
d' un tal Brillants.
Quan ne foren al Pla de la Palla,
lo Tocabens, el capità,
la diligència n' és passada,
prompte los varen agafar.
Roger i Ballver foren lligats,
També Massota;
per una ronda de malvats
foren lligats.
Se' ls emportaren a les boscúries
cap a Sant Miquel de Llebrers;
se' ls emporten per les arcoves,
sobre la neu, morint de fred.
Tot ne són d'esmolets i dagues
i de punyals de nou amolats.
Les aurelles n' hi han tallat,
que violència!
Què vos devíem,
ai, aquells fills tan estimats,
jueus malvats?
Si n' hi havia un de la colla
que de bronzo tenia el cor,
i amb una dona de l' amor,
cruel errada,
li n'ha arrencat l' infant del cor,
ai, quin dolor!
Ja se' n pot tenir recordança
quen' és en Tià d' en Maués.
Els hi ha fet matar els fills
i s' ha quedat els diners.
(Té partitura musical)
Cançó nº 11. pàgina 33/34
Missió de Recerca Tomàs- Bonell 1926.(Garrotxa)
Material volum XXI
Barcelona 2011
Segons recull l'aplec, fou cantada per Esteve Plana (a) Bac d' uns 50 anys (Castellfullit de la Roca). Duis per nom Cançó de Ripoll. Els tabacaires. Tot força lluny de la realiatat. El quart vers del text musical musical afegeix "sols per viure...".
de Trabucayres en l' Espanya
per matar, violar i robar.
Ay ! Quina tristesa tan gran,
Pares i mares,
D' haver criat eixos infants
Eixos brigants !
En passant al Pla de la Palla
En Tocabens lo capità,
Una diligencia passava.
promptament la van arrestar,
Roger, Ballbé foren lligats
També Massot,
Per eixa banda de malvats
Foren robats.
Ne passavant per les boscuries
I prop de Sant Miquel de Lied.
Ballvé ne fou a l' agonia
Sobre la neu morí de fred.
Se alsaren los somatents
Per deslliurar-los.
Mataran un homo de bé,
Lo fill Roger.
Ay des ditjats ! Que vos debia
El fill Massot de Darnius ?
Ell va patir cruels martiris,
Menat molt rogorosament.
Les orelles li han llevat
Banda de pillos !
La boca amb herba li han tapat,
Jueus malvats !
Si n' hi havia un de la colla
Que de bronze tenia el cor
Ell lo ten mas dur que una roca
A una dona ha dat la mort,
Si li ha tret l' infant del cor
Cruel Arabe !
Aqueix serà mas fort
Per vos dar mort;
Li ha arrancat de les entralles
Amb los braços ben retrossats,
Ell pportava stillets i dagues
Un punyal de nou amolats
Las mamellles li ha lligat
Quina dolencia !
Per li aumentar lo dolor
Cruel traidor !
Alli al cortal de la Bellecia
A Las Illes anomenat
va su cedir gran desgracia
A dos homes de calidat.
Lo massover fou inocent
A estes coses
Mataron dos homes del rey
Fou llur servei.
Riberes, parets fetes dels Mores
Saltan eixa malvada gent
Travessen frontera de França
Sens permissio del govern
Mes lo govern es diligent
Va perseguir-los
Cuida los prendre promptament,
Alertament.
(Diposa de partitura musical)
Cançó recullida al Journal Illustré des Pyrenées-Orientales de l' any 1901, Recullida per Virós (lletra i música)
En Jean Amade, a la Revue Catalane de l' any 1908, també sense música ens fa un detall de la mateixa cançó que diu va ser recollida a les muntanyes de Ceret en una data propera a l' any 1846, any del famó judici La cançó segueix el text anterior, tot i reconèixer que va recollir dos fragments diferents.
LA CANÇÓ DELS TRABUCAYRES
l' any desavuyt cents cuarante y cuatre
una banda se va format
De trabucayres dins Espanya.
per matar, y violar, y robar.
Hi ha allí, al Pla de la Palla,
El Tocabens, y es capità.
La diligencia hi va passar:
Promptament la van arrestar
Roger Baybé va ser robat,
També en Massota;
Per 'quella banda de malvats
Foren lligats,
rodan pr boscos i muntanyas
Tota aquella dolenta gent;
saltan marges, saltan parets.
Fetas dels moros,
saltan marges, saltan parets,
per los deserts.
y a la cova de Bassegoda
Al fill Massota varen matar.
Las orellas li van llevar,
Com un apèndix, Amade recull unes estrofes que tenen a veure amb la mateixa cançó, però ignorem en no disposar de la partitura, si estem parlant de la mateixa cançó o de dos variants de la cançó, tot i que ells les anomena dos cançons. Signifiquem seguidament com ho feu Amade en el seu article, l' altra fragment.
Cruels arabes,
Las orellas li van llevar.
Juehus malvats!
Mireu quin desconsol tant gran
Per pares y mares,
Tenir els fills presos en mans
d' aquells brigans !...
Pagines 52 i 53
Revue Catalane.
Perpinyà 1908
ELS TRABUCAIRES
L'any mil vuit-cents quaranta-quatre
un bàndol nou se n' és posat
de trabucaires a l' Espanya.
Sols viure, matar i robar.
Ai quina pena n' és tan gran,
pares i mares,
el ser presos d'aquells mans
d' un tal Brillants.
Quan ne foren al Pla de la Palla,
lo Tocabens, el capità,
la diligència n' és passada,
prompte los varen agafar.
Roger i Ballver foren lligats,
També Massota;
per una ronda de malvats
foren lligats.
Se' ls emportaren a les boscúries
cap a Sant Miquel de Llebrers;
se' ls emporten per les arcoves,
sobre la neu, morint de fred.
Tot ne són d'esmolets i dagues
i de punyals de nou amolats.
Les aurelles n' hi han tallat,
que violència!
Què vos devíem,
ai, aquells fills tan estimats,
jueus malvats?
Si n' hi havia un de la colla
que de bronzo tenia el cor,
i amb una dona de l' amor,
cruel errada,
li n'ha arrencat l' infant del cor,
ai, quin dolor!
Ja se' n pot tenir recordança
quen' és en Tià d' en Maués.
Els hi ha fet matar els fills
i s' ha quedat els diners.
(Té partitura musical)
Cançó nº 11. pàgina 33/34
Missió de Recerca Tomàs- Bonell 1926.(Garrotxa)
Material volum XXI
Barcelona 2011
Segons recull l'aplec, fou cantada per Esteve Plana (a) Bac d' uns 50 anys (Castellfullit de la Roca). Duis per nom Cançó de Ripoll. Els tabacaires. Tot força lluny de la realiatat. El quart vers del text musical musical afegeix "sols per viure...".
I encara una altra cançó també recollida al vessant nord català.
LOS TRABUCAYRES
En passan al Pla de la Palla
En Tocabens lou capita :
Una diligencia passaba,
Ptomtamén la van arrestar :
Roger, Ballbé foren lligats
També Massot;
Per eixa banda de malbats
Foren robats
No passaban per las boscurias,
I prop de San Miquel de Lled,
Ballbé ne fou a l' agonia
Sobre la neu morí de fred,
Se alsaren los somatens
Per deslliurar-los,
Mataren un home de bé
Lo fill Roger.
Ay desditjats ! que vos debia
Al fill Massot de Darnius ?
Ell va patir cruels martirys,
Manat molt rigorosamen :
Les orellas li en llebat
Banda de pillos !
La boca amb' herbe li en tapat
Johéus malbats.
Si, ni habia un de la colla
Que de brozu tenia el cor ;
Ell lo ten mes durt que una roca,
A una dona ha dat la mort.
Si, li ha tret l'infan del cor ,
Cruel araba !
Aqueix sera lo crim mes fort
Per vos dar mort.
Li ha rencat de las entrallas
Ab los brassos ben rétrossats,
Ell portaba stillets y dagas,
Un punyal de nou amolat.
Las mamellas li ha llebat
Quina dolencia !
Per l'y augmentar lo dolor
Cruel traydor.
Alli, al cortal de la Bellecia,
A Las Illas anomenat,
Va succehir granda disgracia
A dos homes de calitat.
Lo masobé fou innocen
A estas cosas
Mataren dos homes del rey
Fen llur servey.
Riberas, parets fetas dels Moros
Salten eixa malbada gen :
Trebessan frontera de França
Sens permissió del gobern ;
Mes lo gobernm es diligen
Va perseguin-los :
Cuida los prendre promtamen
Alertamen
A la coba de Bessagoda
Ab gran furia y gran rigor
Heu mort un home respectable
Que per nom 's dehia Massot.
Li habeu arrancat lo cor,
Cruel spectacle !
De cap a peus l' en maltractat
Qu'es pietat !
Pares y mares , preniu exemple
D'els trabucayres tan cruels.
Corregiu vostres fills y fillas ;
Que a déu sempre sigan fidels.
No habessen pres los trabucs
Y fet desgracias
No's veurian tan grans afronts
Portan grillons. (1)
(1) Des iers aux pieds
Journal Commercial des Pyrenees Orientales, 1901
Tè partitura musical.
publicat a Trabucires i fronteres
Raymond Sala
Pag. 118
Col Historia Editorial Trabucaire
Canet de Rosselló 2.012
Mesos després els aires de guerra, acallaren la veu dels trabucaires, s' iniciava un atre temps de revolta. El nou pretendent carlí, Carles VI, feia pública la seva pretensió d' aconseguir la Corona d' Espanya.
El 16 de febrer de 1847 a Cervera, una partida sota el comanament de Benet Tristany prengué el poble, s' iniciava formalement una nova guerra que només afectaria Catalunya. L' anomenada segona guerra carlina o també la Guerra dels Matiners, però això ja és una altra cançó.
BIBLIOGRAFIA
M'ha agradat molt, calia algú que escrivís sobre aquests temes.
ResponElimina