La revolta fou començada per Benet Tristany, Mossèn Benet, l' irreductible carlí que ja feu estralls a la Catalunya central durant la primera guerra carlina, quan s' alçà novament el setembre de 1846 fent proclames a la vila de Solsona en nom de Carles VI.
Cap ciutat m' obre les portes,
pertot arreu m' eixen liberals;
no estem segurs sinó als boscos!
Ai, carlos que això va mal
pàg. 209.
Ferran Sànchez i Agustí
Carlins i Bandolers a Catalunya (1840-1850)
Sallent 1990
Cap ciutat m' obre les portes,
pertot arreu m' eixen liberals;
no estem segurs sinó als boscos!
Ai, carlos que això va mal
pàg. 209.
Ferran Sànchez i Agustí
Carlins i Bandolers a Catalunya (1840-1850)
Sallent 1990
Però no fou fins el 16 de febrer de 1847, quan amb la presa de la vila de Cervera pel mateix Benet Tristany, s' encenguè de nou el foc que reproduirïa amb cruesa les hostilitats, però el bosc feia temps que tenia llenya preparada.
Benet Tristany, entrà a Cervera com una exhalació, havent dividit els seus homes en quatre grups que es distribuiren per la vila, ocupant els llocs clau, fou acompanyat en l' acció pel Ros d' Eroles, Grisset de la Cabra i Ramón Vilella.
Nosaltres per divertir-nos
prou tenim amb lo Tristany,
que té el cap lo mateix
que una escopeta sense pany
Pàg. 209.
Ferran Sànchez i Agustí
Carlins i bandollers (1840-1850)
Sallent 1990
El capità general Manuel Bretón fou sustituït amb afany de reduïr les partides carlines que es multiplicàven arreu, el General Pavía fou designat nou capità general.
A partir d' aquest moment les accions carlines es reproduïren, Terrassa, Navès, altra cop Cervera, Bellpuig d' Urgell. La Segarra i el Solsonès tornaren a ser dominades de bat a bat pels carlins.
Finalment, les tropes del coronel Baixeras derrotaren a Santpedor Benet Tristan i el general Pavía en persona els derrotà prop de Biosca, els carlins recularen als seus caus del Solsonès.
Els carlins, no obstant continuàren hostigant les columnes de l' exèrcit, primer prop de Calaf i encara a primers de maig de 1847, a Montsonís.
Benet Tristany, entrà a Cervera com una exhalació, havent dividit els seus homes en quatre grups que es distribuiren per la vila, ocupant els llocs clau, fou acompanyat en l' acció pel Ros d' Eroles, Grisset de la Cabra i Ramón Vilella.
Nosaltres per divertir-nos
prou tenim amb lo Tristany,
que té el cap lo mateix
que una escopeta sense pany
Pàg. 209.
Ferran Sànchez i Agustí
Carlins i bandollers (1840-1850)
Sallent 1990
El capità general Manuel Bretón fou sustituït amb afany de reduïr les partides carlines que es multiplicàven arreu, el General Pavía fou designat nou capità general.
A partir d' aquest moment les accions carlines es reproduïren, Terrassa, Navès, altra cop Cervera, Bellpuig d' Urgell. La Segarra i el Solsonès tornaren a ser dominades de bat a bat pels carlins.
Finalment, les tropes del coronel Baixeras derrotaren a Santpedor Benet Tristan i el general Pavía en persona els derrotà prop de Biosca, els carlins recularen als seus caus del Solsonès.
Els carlins, no obstant continuàren hostigant les columnes de l' exèrcit, primer prop de Calaf i encara a primers de maig de 1847, a Montsonís.
SUBLEVATS DEL 1847
Una cançó us vull cantar
no hi ha molt que n' és dictada,
treta n' és dels matiners
que corren per la muntanya.
A levantar-se, minyons,
la victòria és per nosaltres.
No podeu habitar pels plans,
ni tampoc dins les cases;
per un dia de Nadal
gran sometent aixecàrem,
reclutarem molta gent,
bons hereus de bones cases.
A marina havem d' anar
que a Barcelona ens demanen;
quan a marina vàrem ser
trobem les tropes formades.
Tornem-nos, tornem fadrins,
cadascú a les nostres cases
a la terra de Querol,
que són les nostres muralles.
(no té partitura musical)
Pàgina 72.
ROMANCER CATALÀ (Romancerillo Catalán)
Edició MOLC
Edicions 62
Barcelona juliol 1980
El nom Matiners, és producte del fet que els carlins catalans foren els primers i i únics que s' alçaren en armes, seguint El Pretendent.
A levantar-se minyons,
la victòria és per nosaltres
El nom Matiners, és producte del fet que els carlins catalans foren els primers i i únics que s' alçaren en armes, seguint El Pretendent.
A levantar-se minyons,
la victòria és per nosaltres
El General Pavía, dubtà que el moviment carlí s' anés disolent, sabedor com era del fet que mantenia un ampli recolzament popular, especialment a les zones rurals de Catalunya, que li donàven plé suport. Pavía va ordenar aleshores sometent general que havia de dur-se a terme els dies 30 i 31 de desembre de 1847.
Els carlins, adoptàren l 'actitud de fugir novament abans que enfrontar-se amb tropes molt superiors i civils armats, com deixa entreveure la cançó, quan diu "tornem a les nostres cases, a les terres de Querol", referint-se a la protecció de la Cerdanya francesa. Però malgrat els esforços governamentals per limitar o anular l' actuació dels carlins catalans revoltats, la guerra era encara lluny d' acabar-se.
CANÇÓ DEL JOVE POBLA
Una cançó vull cantar
no hi ha molt que s' és dictada,
d' un jovenet alt i prim
que pobla s' anomenava.
Ai amor,
ai! amor de més entranyes,
ai! amor
S' és fet soldat de cavall
per servir el rei d' Espanya,
el rei i la religió,
la religió i la pàtria.
Me n entreguen bon cavall,
bona sella i bones armes;
tinc ordre del comandant
que a marina hem d' anar-nos.
Quan a marina vam ser
les ordres ja són mudades:
que haviem de retirar
cap a dalt de la muntanya
i anàvem a un poblet
que Arbucies s' anomenava.
Quan a Arbúcies vàrem ser
més allí bé ens allotjàrem.
La fortuna ho ha volgut,
i amb la noia de la casa,
que haviem tractat molt temps
e ens haviem dada paraula,
paraula de casament,
sense saber-ho els pares:
- Bon amor, si vols venir
ara és hora de marxar-ne -
Posa el peu a l' estrep
i a cavall se l' emportava.
(té partitura musical)
Cançó 155.
Pàgina 175
Cançoner del Ripollès
Centre d' Estudis Comarcals del Ripollès
Ripoll 1998
Els comentaris recullits en el Cançoner del Ripollès relatius a aquesta cançó, generen dubtes sobre el periode real al que correspòn. El text similar per no dir altre cosa al de la cançó del voluntari, fa referència a un home fill de la Pobla, d' aspecte alt, prim i sec i que va viure a Borredà. Segons les notes d' aquest Cançoner, l' informant Francisco Francàs, l' havia conegut i li semblava que li havien dictata la cançó per haver anat a la guerra dels set anys (1a guerra carlina) o la dels realistes i milicianos.
Recollida a la Pobla de Lillet pels volts de 1920, l' informant (tenia 62 anys l' any 1920). Podia haver conegut el personatge de la cançó. Però hi ha dubtes en quan al contigut de la cançó per les similituds que té amb els SUBLEVATS de 1847, recollida per Milà i Fontanals al Romancerillo.
A marina havem d'anar
...quan a marina vam ser
trobem les tropes formades
tornem-nos, tornem fadrins
cadascú a les nostres cases
a la terra de Querol
que són les nostres muralles
En la cançó del jove Pobla, ens diu:
S 'ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya
Quan a marina vam ser
les ordres ja són mudades
que haviam de retirar
cap a dalt de la muntanya
Les similituds són encara més sensibles amb la cançó del VOLUNTARI:
S' ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya
que a marina hem d'anar-nos
a marina se' n va anar
que el comandant ho manava.
Quan a marina van ser
les ordres són mudades
s' havien de retirar
en aquell peu de muntanya
Aquest aspectes lliguen amb la cançó dels SUBLEVATS DE 1847 i també amb una darrere cançó, que fins ara no hem parlat, ADEU MARCELINO, ADEU:
S' ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya
A marines hem d' anar
Que el Marsal ens hi (mana?)
quan a amrina van ser
troben les tropes formades
No cal entrar en més similituds, el fet però, ens condueix a les influències de cançons conegudes que són reutilitzades, seguint un mateix fil argumental i que poden perfectament correspondre a periodes històrics diferents, però alhora propers en el temps.
Seguidament, donem avinent de la cançó EL VOLUTARI, que amplia la història relatada al JOVE POBLA i que és la mateixa història.
EL VOLUNTARI
Una cançó vull cantar,
no hi ha molt que s' és dictada.
d' un fadrinet alt i prim
que n' és pràctic en les armes.
Bon amor
bon amor, no em donguis pena,
bon amor,
dins del cor i les entranyes,
dins el cor
S' ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya,
la pàtria i la religió;
perquè veu que s' acabava
a Marina se' n va anar,
que el comadant ho manava.
Quan a marina va ser
les ordres són mudades:
s' havien de retirar
en aquell peu de muntanya
en un poblet que n' hi ha,
Arbúcies s' anomenava;
quan a Arbúcies varen ser
aluego ens allotjàven.
La ventura va voler
una noia hi ha a la casa
que haviem tractat molt temps
i s' havien dat paraula,
paraula de casament,
sense saber-ho els pares.
Un dilluns al de matí
allí a la punta d' l'alba,
en sento venir un trompet
que en tocava a generala.
Pren la brida del cavall,
les pistoles i lo sabre:
ja se' n munta en lo cavall
i se' n va dret a la plaça.
Quan ala plaça va ser
troba la tropa formada,
se'n va trobar el capità
a on tenia de posar-se;
estant en estes raons
lo sseu amor ja passava
- Mon amor, si vols venir
cap a la ratlla de França?
- Mon amor jo ja vindria
si no fos mon pare i mare
- Quan a França seré jo
ja t' enviaré una carta;
al sobre escrit ne dirà
que te n' enviaré una altra:
acabades les raons,
acabades les paraules.
Oh cançó qui treta t' ha?
qui t' ha treta i t' ha dictada?
Un fadrinet divertit
que manejava les armes.
(Disposa de partitura musical)
Cançó 3.121.
Pàgina 668
Folklore Català - Cançoner
Joan Amades
Editorial Selecta
2ª Edicio
Barcelona 1979
En un altre ordre de coses, els carlins disposàven a la muntanya dels seus santuaris, que eren espais geogràfics interiors absolutament controlats i on es movien amb completa facilitat.
Però el que canvià definitivamente el curs del desenvolupament de la guerra, foren les conseqüencies de la revolució de 1848. El canvi de règim a França alterà les aliances tradicionals espanyoles amb França.
La importància de Cabrera, no sols com a figura històrica, si no com a mite dins l' àmbit carlí, no es correspòn amb l' escasa referència de veus populars trobades, circumstància anòmala que cal ressenyar.
No es aquest el cas d' en Marçal, el gran comandant carlí que intervingué en la primera guerra carlina, la dels matiners i en la guerra anomenda dels Tristany, on fou finalment afusellat.
Adéu Marcelino, Adéu,
el mes carlista d' Espanya.
Una cançó vull cantar,
no hi ha molt que s' és dictada,
treta n' és d' uns matiners
que corren per les muntanyes.
Si voleu saber qui són,
són per anomenar-los:
el Cargol de Sarrià,
que té una llaga a la cara,
s' ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya.
A marines hem d'anar
que el Marçal ens hi (demana)
quan a marina van ser
troben les tropes formades.
(No disposa de partitura musical)
Cançó 157.
pàgina 176
Cançoner del Ripollès
Centre d' Estudis Comarcals del Ripollès
Ripoll 1998
Marcel.lí Gonfaus era un carlí molt conegut i estimat pels seus homes, dotat d' un gran sentit de l' honor, fou sempre considerat un autèntic cavaller i tractat com a tal fins i tot pels seus advresaris.
En diverses accions bèliques durant la guerra del Matiners, actuà com a segòn del general Cabrera, fent-li costat, finalment la seva pariida fou batuda en una acció prop de Ginestar el 5 d' abril de 1849, on fou fet pres. Salvat in extremis d' esser afusellat, fou indultat a instàncies dels propis militars liberals.
Marçal sobrevisqué a la guerra dels Matiners i marxà a l' exili, vivint a Perpinyà, d' on retornà al Principat l' any 1855, seguint la proclama dels germans Tristany en favor del Pretendent Carles VI, amb afany de reiniciar la revolta. Estartús l 'acompanyà com a lloctinent, així com 150 homes més. Derrotat a Orriols, pogué fugir i guarir les seves ferides d' amagat, però finalment objecte d' una possible delació, caigué novament en mans dels militars, que aquest cop l' executàren a Girona de manera gairebé immediata, per estalviar-se qualsevol possible indult.
Cabrera malgrat indubtables victòries inicials, anà reduïnt el seu espai de control, retornant cap a la muntanya. Molt cabdills s' acolliren a l' indult, entre ells Miquel Vila (Caletrús) i Josep Pons (Bep de l' Oli) que a partir d' ara perseguirà els seus antics companys.
Davant una situació que prenia un caire absolutament advers als interessos carlins, el Baró D' Abella, home d' indubtable valúa i carlí de convicció, inicià tot un seguit d' actuacions per trobar una sortida honrosa i posar fí a la guerra. Cabrera indignat, el va fer afusellar el 23 de febrer de 1849 a Sant Llorenç de Morunys i el dia següent a Busa, serien també afusellats també els seus companys, Francesc Casades i Josep Serra, aquestra actuació tindria conseqüencies molt negatives i deixaria cada cop més arraconat el general Cabrera.
LA CANSÓ DELS CARLINS
Muntayas de Busa
que tan altas sou, (bis)
digueunos hont pasan
los carlins hont son.
Vosaltres pagesas
que baixèu al pla, (bis)
déunos bona cambra
bon blat y bon pá.
Vosaltres pagesos
que crieu conills, (bis)
criéulos ben grassos
péls pobres carlins.
Déunos bones armas
bons soldats serém: (bis)
¡visca Carlos sexto!
que 'l defensarem.
(Disposa de partitura musical)
Pagina 263.
Cansons de la Terra, Vol III
Francesch Pelai Briz
1871
Com a nota en Francesch Pelai Briz, fa el comentari que la cançó es del primer terç del segle XIX. Aqueta circumstàcia la faria coincidir amb la primera guerra carlina, però el comentari final de la cançó, Visca Carlos sexto ! ens duu a la guerra del Matiners i no a la dels set anys.
Ara bé, coneixedors del paper de la zona de Solsona, especialment Sant Llorenç de Morunys i la defensa aferrissada del santuari de l' Hort durant la primera guerra carlina, no és pot descartar que la cançó fos adaptada anys després als interessos carlins propis de la guerra dels Matiners.
Les muntanyes de Busa, refugi històric dels resistents de tota mena, serviren també com a presó dels soldats francesos durant la guerra del francès, la llegenda ens recorda que desesperats els presos s' estimbàven pels espadats com única manera de fugir de l' horror, l' abandó i la fam, esperant renèixer a Paris.
Briz acaba dient en la seva nota a la cançó que les hosts liberals aprofitaven la mateixa tonada, incorporant una lletra favorable al seu ideari polític.
Cabrera traspassà finalment la frontera el 23 d' Abril de 1849, i tot i continuar petites bregues per part dels germans Tristany, la guerra es pot donar per acabada a mitjanç de maig de 1849. El capità general Manuel Gutierrez de la Concha( Marqués del Duero) celebrà a Barcelona la fí de la guerra.
El 6 de juny es declarà una amnistia general, molts carlins retornaren seguidament a Catalunya, així com també alguns republicans.
Una cançó vull cantar
no hi ha molt que s' és dictada,
d' un jovenet alt i prim
que pobla s' anomenava.
Ai amor,
ai! amor de més entranyes,
ai! amor
S' és fet soldat de cavall
per servir el rei d' Espanya,
el rei i la religió,
la religió i la pàtria.
Me n entreguen bon cavall,
bona sella i bones armes;
tinc ordre del comandant
que a marina hem d' anar-nos.
Quan a marina vam ser
les ordres ja són mudades:
que haviem de retirar
cap a dalt de la muntanya
i anàvem a un poblet
que Arbucies s' anomenava.
Quan a Arbúcies vàrem ser
més allí bé ens allotjàrem.
La fortuna ho ha volgut,
i amb la noia de la casa,
que haviem tractat molt temps
e ens haviem dada paraula,
paraula de casament,
sense saber-ho els pares:
- Bon amor, si vols venir
ara és hora de marxar-ne -
Posa el peu a l' estrep
i a cavall se l' emportava.
(té partitura musical)
Cançó 155.
Pàgina 175
Cançoner del Ripollès
Centre d' Estudis Comarcals del Ripollès
Ripoll 1998
Els comentaris recullits en el Cançoner del Ripollès relatius a aquesta cançó, generen dubtes sobre el periode real al que correspòn. El text similar per no dir altre cosa al de la cançó del voluntari, fa referència a un home fill de la Pobla, d' aspecte alt, prim i sec i que va viure a Borredà. Segons les notes d' aquest Cançoner, l' informant Francisco Francàs, l' havia conegut i li semblava que li havien dictata la cançó per haver anat a la guerra dels set anys (1a guerra carlina) o la dels realistes i milicianos.
Recollida a la Pobla de Lillet pels volts de 1920, l' informant (tenia 62 anys l' any 1920). Podia haver conegut el personatge de la cançó. Però hi ha dubtes en quan al contigut de la cançó per les similituds que té amb els SUBLEVATS de 1847, recollida per Milà i Fontanals al Romancerillo.
A marina havem d'anar
...quan a marina vam ser
trobem les tropes formades
tornem-nos, tornem fadrins
cadascú a les nostres cases
a la terra de Querol
que són les nostres muralles
En la cançó del jove Pobla, ens diu:
S 'ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya
Quan a marina vam ser
les ordres ja són mudades
que haviam de retirar
cap a dalt de la muntanya
Les similituds són encara més sensibles amb la cançó del VOLUNTARI:
S' ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya
que a marina hem d'anar-nos
a marina se' n va anar
que el comandant ho manava.
Quan a marina van ser
les ordres són mudades
s' havien de retirar
en aquell peu de muntanya
Aquest aspectes lliguen amb la cançó dels SUBLEVATS DE 1847 i també amb una darrere cançó, que fins ara no hem parlat, ADEU MARCELINO, ADEU:
S' ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya
A marines hem d' anar
Que el Marsal ens hi (mana?)
quan a amrina van ser
troben les tropes formades
No cal entrar en més similituds, el fet però, ens condueix a les influències de cançons conegudes que són reutilitzades, seguint un mateix fil argumental i que poden perfectament correspondre a periodes històrics diferents, però alhora propers en el temps.
Seguidament, donem avinent de la cançó EL VOLUTARI, que amplia la història relatada al JOVE POBLA i que és la mateixa història.
EL VOLUNTARI
Una cançó vull cantar,
no hi ha molt que s' és dictada.
d' un fadrinet alt i prim
que n' és pràctic en les armes.
Bon amor
bon amor, no em donguis pena,
bon amor,
dins del cor i les entranyes,
dins el cor
S' ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya,
la pàtria i la religió;
perquè veu que s' acabava
a Marina se' n va anar,
que el comadant ho manava.
Quan a marina va ser
les ordres són mudades:
s' havien de retirar
en aquell peu de muntanya
en un poblet que n' hi ha,
Arbúcies s' anomenava;
quan a Arbúcies varen ser
aluego ens allotjàven.
La ventura va voler
una noia hi ha a la casa
que haviem tractat molt temps
i s' havien dat paraula,
paraula de casament,
sense saber-ho els pares.
Un dilluns al de matí
allí a la punta d' l'alba,
en sento venir un trompet
que en tocava a generala.
Pren la brida del cavall,
les pistoles i lo sabre:
ja se' n munta en lo cavall
i se' n va dret a la plaça.
Quan ala plaça va ser
troba la tropa formada,
se'n va trobar el capità
a on tenia de posar-se;
estant en estes raons
lo sseu amor ja passava
- Mon amor, si vols venir
cap a la ratlla de França?
- Mon amor jo ja vindria
si no fos mon pare i mare
- Quan a França seré jo
ja t' enviaré una carta;
al sobre escrit ne dirà
que te n' enviaré una altra:
acabades les raons,
acabades les paraules.
Oh cançó qui treta t' ha?
qui t' ha treta i t' ha dictada?
Un fadrinet divertit
que manejava les armes.
(Disposa de partitura musical)
Cançó 3.121.
Pàgina 668
Folklore Català - Cançoner
Joan Amades
Editorial Selecta
2ª Edicio
Barcelona 1979
En un altre ordre de coses, els carlins disposàven a la muntanya dels seus santuaris, que eren espais geogràfics interiors absolutament controlats i on es movien amb completa facilitat.
Però el que canvià definitivamente el curs del desenvolupament de la guerra, foren les conseqüencies de la revolució de 1848. El canvi de règim a França alterà les aliances tradicionals espanyoles amb França.
TRES PARTITS
tres partit s' han levantat
tres partits dintre d' Espanya:
els uns són els liberals;
altres són els democràtics;
altres són els carlinots...
Tots en són pillos i lladres.
A Sant Isidro Llaurador
hasta li han robat la capa,
i si li han robada ells
deu-ne gràcies a en Narváez.
I li han robada tots ells
per fer un regalo al rei de Nàpols.
(No disposa de partitura musical)
pàgina 177
Cançó 158
Cançoner del Ripollès
Centre d' Estudis Comarcals del Ripollès
Ripoll 1998
Narvaez, Primer ministre durant el periode d' alçament del matiners, veié com la situació política se li complicava, quan els republicans per interès estratègic, promulgaren efectuar accions conjuntes amb els carlins per desestabilitzar el govern monarquic.
A partir del mes d' Abril, des dels ideòlegs del movimnt carlí s' intenta donar una imatge liberal de Carles VI, també es preparen aliances entre republicans i carlins, impensables poc abans i s' espera la irrupció del general Cabrera dins l' escenari bèlic català, imbuit d' una nova aureola moderada que l'allunya del seu passat integrista i l'apropa al pensament liberal que li ha encomenat l' exili anglès.
El general Cabrera, entrà per fí a Catalunya el 23 de juny de 1848, acompanyat del seu estat major, la seva irrupció causà gran commoció a Catalunya, en especial dins el moviment carlista, donant-li una empenta renovada.
Narvaez, Primer ministre durant el periode d' alçament del matiners, veié com la situació política se li complicava, quan els republicans per interès estratègic, promulgaren efectuar accions conjuntes amb els carlins per desestabilitzar el govern monarquic.
A partir del mes d' Abril, des dels ideòlegs del movimnt carlí s' intenta donar una imatge liberal de Carles VI, també es preparen aliances entre republicans i carlins, impensables poc abans i s' espera la irrupció del general Cabrera dins l' escenari bèlic català, imbuit d' una nova aureola moderada que l'allunya del seu passat integrista i l'apropa al pensament liberal que li ha encomenat l' exili anglès.
El general Cabrera, entrà per fí a Catalunya el 23 de juny de 1848, acompanyat del seu estat major, la seva irrupció causà gran commoció a Catalunya, en especial dins el moviment carlista, donant-li una empenta renovada.
La importància de Cabrera, no sols com a figura històrica, si no com a mite dins l' àmbit carlí, no es correspòn amb l' escasa referència de veus populars trobades, circumstància anòmala que cal ressenyar.
No es aquest el cas d' en Marçal, el gran comandant carlí que intervingué en la primera guerra carlina, la dels matiners i en la guerra anomenda dels Tristany, on fou finalment afusellat.
ADEU, MARCELINO ADEU
Adéu Marcelino, Adéu,
el mes carlista d' Espanya.
Una cançó vull cantar,
no hi ha molt que s' és dictada,
treta n' és d' uns matiners
que corren per les muntanyes.
Si voleu saber qui són,
són per anomenar-los:
el Cargol de Sarrià,
que té una llaga a la cara,
s' ha fet soldat de cavall
per defensar el rei d' Espanya.
A marines hem d'anar
que el Marçal ens hi (demana)
quan a marina van ser
troben les tropes formades.
(No disposa de partitura musical)
Cançó 157.
pàgina 176
Cançoner del Ripollès
Centre d' Estudis Comarcals del Ripollès
Ripoll 1998
Marcel.lí Gonfaus era un carlí molt conegut i estimat pels seus homes, dotat d' un gran sentit de l' honor, fou sempre considerat un autèntic cavaller i tractat com a tal fins i tot pels seus advresaris.
En diverses accions bèliques durant la guerra del Matiners, actuà com a segòn del general Cabrera, fent-li costat, finalment la seva pariida fou batuda en una acció prop de Ginestar el 5 d' abril de 1849, on fou fet pres. Salvat in extremis d' esser afusellat, fou indultat a instàncies dels propis militars liberals.
Marçal sobrevisqué a la guerra dels Matiners i marxà a l' exili, vivint a Perpinyà, d' on retornà al Principat l' any 1855, seguint la proclama dels germans Tristany en favor del Pretendent Carles VI, amb afany de reiniciar la revolta. Estartús l 'acompanyà com a lloctinent, així com 150 homes més. Derrotat a Orriols, pogué fugir i guarir les seves ferides d' amagat, però finalment objecte d' una possible delació, caigué novament en mans dels militars, que aquest cop l' executàren a Girona de manera gairebé immediata, per estalviar-se qualsevol possible indult.
Cabrera malgrat indubtables victòries inicials, anà reduïnt el seu espai de control, retornant cap a la muntanya. Molt cabdills s' acolliren a l' indult, entre ells Miquel Vila (Caletrús) i Josep Pons (Bep de l' Oli) que a partir d' ara perseguirà els seus antics companys.
Davant una situació que prenia un caire absolutament advers als interessos carlins, el Baró D' Abella, home d' indubtable valúa i carlí de convicció, inicià tot un seguit d' actuacions per trobar una sortida honrosa i posar fí a la guerra. Cabrera indignat, el va fer afusellar el 23 de febrer de 1849 a Sant Llorenç de Morunys i el dia següent a Busa, serien també afusellats també els seus companys, Francesc Casades i Josep Serra, aquestra actuació tindria conseqüencies molt negatives i deixaria cada cop més arraconat el general Cabrera.
LA CANSÓ DELS CARLINS
Muntayas de Busa
que tan altas sou, (bis)
digueunos hont pasan
los carlins hont son.
Vosaltres pagesas
que baixèu al pla, (bis)
déunos bona cambra
bon blat y bon pá.
Vosaltres pagesos
que crieu conills, (bis)
criéulos ben grassos
péls pobres carlins.
Déunos bones armas
bons soldats serém: (bis)
¡visca Carlos sexto!
que 'l defensarem.
(Disposa de partitura musical)
Pagina 263.
Cansons de la Terra, Vol III
Francesch Pelai Briz
1871
Com a nota en Francesch Pelai Briz, fa el comentari que la cançó es del primer terç del segle XIX. Aqueta circumstàcia la faria coincidir amb la primera guerra carlina, però el comentari final de la cançó, Visca Carlos sexto ! ens duu a la guerra del Matiners i no a la dels set anys.
Ara bé, coneixedors del paper de la zona de Solsona, especialment Sant Llorenç de Morunys i la defensa aferrissada del santuari de l' Hort durant la primera guerra carlina, no és pot descartar que la cançó fos adaptada anys després als interessos carlins propis de la guerra dels Matiners.
Les muntanyes de Busa, refugi històric dels resistents de tota mena, serviren també com a presó dels soldats francesos durant la guerra del francès, la llegenda ens recorda que desesperats els presos s' estimbàven pels espadats com única manera de fugir de l' horror, l' abandó i la fam, esperant renèixer a Paris.
Briz acaba dient en la seva nota a la cançó que les hosts liberals aprofitaven la mateixa tonada, incorporant una lletra favorable al seu ideari polític.
Cabrera traspassà finalment la frontera el 23 d' Abril de 1849, i tot i continuar petites bregues per part dels germans Tristany, la guerra es pot donar per acabada a mitjanç de maig de 1849. El capità general Manuel Gutierrez de la Concha( Marqués del Duero) celebrà a Barcelona la fí de la guerra.
El 6 de juny es declarà una amnistia general, molts carlins retornaren seguidament a Catalunya, així com també alguns republicans.
