Com més allunyats en el temps, més difícil es fa de trobar referències populars que ens ajudin a recrear un periode històric. Aquesta situació és dona de manera significativa en la guerra del set anys.
L' allunyament de la memòria històrica sobre fets produïts durant aquesta guerra, en relació a les cançons recullides, especialment a principis del segle XX, (Obra del Cançoner Popular de Catalunya), ja és prou distant en el temps dels informants com per haver viscut de manera directa els fets relatats, motiu pel que en haver-se produït salts generacionals considerables, és circumstància suficient com per haver-se perdut pel camí una gran quantitat de cançons i dites que sens dubte existiren.
Al crit de Visca el Rei, el capitost reialista de Prats de Lluçanès, Josep Galceran, va proclamar a Prats de Lluçanès el rei Carles V, com a rei legítim de la Corona d' Espànya, enfrontant-se a la línia successòria que havia proclamat Isabel II com a reina d' Espanya.
Llauder, Capità General de Catalunya envià diverses columnes contra els revoltats, dispersant-los, els regidors de Prats foren detinguts i condemnats a diverses penes de presó, Galceran es feu escàpols i es refugià a França. Els seus familiars foren represaliats i tancats a la mateixa presó de Prats per espai de dos anys.
Al crit de Visca el Rei, el capitost reialista de Prats de Lluçanès, Josep Galceran, va proclamar a Prats de Lluçanès el rei Carles V, com a rei legítim de la Corona d' Espànya, enfrontant-se a la línia successòria que havia proclamat Isabel II com a reina d' Espanya.
Llauder, Capità General de Catalunya envià diverses columnes contra els revoltats, dispersant-los, els regidors de Prats foren detinguts i condemnats a diverses penes de presó, Galceran es feu escàpols i es refugià a França. Els seus familiars foren represaliats i tancats a la mateixa presó de Prats per espai de dos anys.
CONTRA ELS CRISTINS DE PRATS
Vila de Prats impia,
libertina i molt cruel
que n' és la de Prats al dia
que n' apar que no hi ha Déu.
(que han obrat sentència)
Però ja vindrà el teu càstig,
que la pena pagaràs:
la tragèdia cometres,
ab sang la derramaràs.
Els vigilants d' esta vila
jo vos els anomenaré:
és en Puig i en Cidera
i l' hereu Josep Conqué,
aquests són els quin vigilen,
de donar part al govern
de lo que senten i veuen
contra de la sua llei.
Són francmaçons, llibertins,
perseguidors de la fe,
són pitjors que els dimonis,
engendrats de Llucifer.
Puig la fe n' haveu perduda,
no la tornareu trobar,
Llucifer vos té pels bráços,
no li tornareu (a) escapar.
Vosaltres, cristins de Prats,
sou una gent molt honrats,
que anàreu a la Portella
dient que buscàveu cracs.
Als cracs que haveu buscats
jo vos els anomenaré:
vàreu robar les gallines
i algunscapons també.
Vosaltres cristins de Prats,
comensau's de preparar,
procureu ab dues calces
que una la pugueu mudar.
Les calces que portareu
bé las haureu de rentar,
que si sou flacs de mal mare
o bé faltats de cervell,
si Cristina no us ajuda
cap emparo no tindreu.
La cançó, qui l' ha dictada,
jo vos ho diré qui és:
senyor don Pere Massana,
fill natural cde Merlès.
Hi ha passat moltes quimeres
per aquests boscos i serrats
rumiant com ho faria
per poder salvar la pell,
que bé n' hem tingut ventura
de la Verge del Remei.
Que la Verge del Remei,
que sempre ens ajudarà,
que ens doni bona ventura
que a tots els puguem matar.
Recollida per Mn. Cinto Verdaguer
l' hem extreta de la pàg. 72
Cançons populars de la Història de Catalunya
Cultura popular 1
Editorial Farell
St Vicenç de Castellet 2004
La Portella fa referència al monestir de la Portella que serví després de la presa de Berga pels carlins com a Universitat, on doversos professors fugits de Cervera impartiren classes.
El mot cracs es relatiu als carlins. (comentari assenyalat per Mn. Cinto Verdaguer).
La revenja era escrita, Galceran no parà fins aconseguir la vila de Prats de Luçanès, la seva vila nadiua i de la que s' havia vista obligat a marxar a correcuita.
Prats de Lluçanès, fou desprès de l'alçament i durant anys un baluard dels liberals, així com el primer lloc atacat pels carlins de la partida d' en Galceràn durant la guerra dels set anys, es defènsà arduament i no fou fins 1837 després de la presa de Berga que fou ocupada pels carlins que no l' abandonàren fins gairebé la fí de la guerra.
L' acció decidida del Capità General de Catalunya, Manuel de Llauder, evità que las partides realistes, es fessin fortes a la Catalunya estricta a l' inici de la guerra i bé es pot dir que no fou fins l' any 1835 que el front català, buscat àrduament per Carles V, no tingué un paper clar en la primera guerra carlina. Tot i que mai adquirí el grau d' importància que assolí el front basco-navarrès o el del Maestrat.
LO LLAUDER
Una cançó vull cantar, no hi ha molt que s' és dictada,
de don manuel Llauder que enté gran anomenada.
Si n' ha guanyat molts honors ell en aquest campanya,
ha pujat d' oficial, coronel se' ntroba ell ara,
si se' n troba coronel i quefe d' una brigada.
En mena tres batallons, els millors que hi ha a Espanya.
Tarragona diu que hi ha, i també hi ha Sant Fernando,
un altre batalló hi ha que en diuen Sòria esqueixada,
quan Sòria serà vestida, serà la millor brigada.
Lo primer foc que han tingut, a Banyoles fou l' ataco,
tres dies va durar el foc sense tocar retirada.
Coronel de Sant Narcís feu la reculada falsa,
si el baró hi hagués estat l ' atravessava amb l' espasa.
Que veiés aquells ferits, una professó semblava.
Al portal dels caputxins una dona l' esperava
amb resolis, aiguardent, xacolata i coques blanques,
per donar-a-n els ferits i en els que els acompanyaven.
La cançó qui treta l' ha, la cançó qui l ha dictada,
l' ha dictada un fill de Vic (d'allà el fondo de la Plana).
(té partitura musical)
Cançó 24.
Pàgina 68.
Cançons Populars de la història de Catalunya
Diferents autors.(Grup de Recerca Folklòrica d' Osona)
El Farell
Col·lecció Cultura Popular 1
Sant Vicenç de Castellet 2004
Carles V, amb la voluntat d' incorporar Catalunya a la lluita, afavorí una expedició comandada pel general Guergué i que era soportada de manera especial pels voluntaris navarresos que es mogueren pel territori de manera errática.
Guergué intentà l' ocupació de la vila d' Olot, fent una tenalla que desplegá forces de contenció fins Banyoles que fou ocupada a diferència d' olot que resistí el setge. A Banyoles les forces carlines soportàren l' atac de les forces liberals que no ocupàren la vila fins la retirada dels carlins el 12 d' octubre de 1835. O'Donnell es derrotat i fet pres a Olot, les tropes carlines es tornen a dispersar i marxen cap la zona central de Catalunya més segura.
El comentari de la cançó relatiu al baró, pot ser destinat al baró d' Eroles que tingué durant la guerra del francés una topada violenta a Banyoles, amb resultat favorable per als espanyols.
SUMALICARREGA
Sumalicarrega diu que vol venir,
amb trenta mil homes demà de matí.
Digueu-li que vingui que ja l' esperem,
amb les armes ens defenssin les noies de Berga dien.
Carles s' està als Pirineus,
les muntanyes de Berga tan altes son
ens priven de veure els sorges?, com son.
Mossèn Benet baixa a cavall d' un ruc
al corn de la sarria i porta un trabuc
Canço recollida a Lavit (Penedès)
Pag 654.
Materials.
Obra del Cançoner de Catalunya Vol IV
Barcelona 1994
BEVÈLI TU, BÈVELI JO
Bèveli-tu, bèveli jo,
bèveli tu, mi companyero.
Bève-li tu, bève-li jo,
bève-li tu, mi companyó.
Quan mi companyó beurà
li farem la turululura;
quan mi companyó beurà
li farem la turululà!
Soldats sóm de la Cristina:
tira que tira!
Soldats som de la Cristina:
tira que tira!
Pum!
Pags. 119/120
Cançoner del Càlic
Aquesta cançó de taverna que ha perviscut, fa alusió als soldats cristins, com una manera de fer befa d' ells.
Muntanyes de Busa,
que tan altes sou,
digueu-nos on passen,
els cristins on són.
Pag 119.
Josep M. Mundet Grifé
La primera guerra carlina a Catalunya
Publicacions de l' Abadia de Montserrat
1990
l' autor fa alusió a dues estrofres més, extretes també de l' obra de Jaume Carrera Pujalt. Historia Política de Catalunya en el siglo XIX. Editorial Bosch. Barcelona 1957.
Vosaltres pagesos,
que crieu conills,
crieu-los ben grassos
pels pobrets carlins.
Noies manresanes,
que aneu al mercat,
si hi trobeu els negres,
acoteu el cap.
Veritable muralla i defensa de la part alta del Solsonès, la Serra de Busa i en especiual Sant Llorenç de Morunys i el santuari de Lord, foren un dels reductes i refugi del carlisme.
Els negres era la manera con es definia popularment als liberals i cristinosL' acció decidida del Capità General de Catalunya, Manuel de Llauder, evità que las partides realistes, es fessin fortes a la Catalunya estricta a l' inici de la guerra i bé es pot dir que no fou fins l' any 1835 que el front català, buscat àrduament per Carles V, no tingué un paper clar en la primera guerra carlina. Tot i que mai adquirí el grau d' importància que assolí el front basco-navarrès o el del Maestrat.
LO LLAUDER
Una cançó vull cantar, no hi ha molt que s' és dictada,
de don manuel Llauder que enté gran anomenada.
Si n' ha guanyat molts honors ell en aquest campanya,
ha pujat d' oficial, coronel se' ntroba ell ara,
si se' n troba coronel i quefe d' una brigada.
En mena tres batallons, els millors que hi ha a Espanya.
Tarragona diu que hi ha, i també hi ha Sant Fernando,
un altre batalló hi ha que en diuen Sòria esqueixada,
quan Sòria serà vestida, serà la millor brigada.
Lo primer foc que han tingut, a Banyoles fou l' ataco,
tres dies va durar el foc sense tocar retirada.
Coronel de Sant Narcís feu la reculada falsa,
si el baró hi hagués estat l ' atravessava amb l' espasa.
Que veiés aquells ferits, una professó semblava.
Al portal dels caputxins una dona l' esperava
amb resolis, aiguardent, xacolata i coques blanques,
per donar-a-n els ferits i en els que els acompanyaven.
La cançó qui treta l' ha, la cançó qui l ha dictada,
l' ha dictada un fill de Vic (d'allà el fondo de la Plana).
(té partitura musical)
Cançó 24.
Pàgina 68.
Cançons Populars de la història de Catalunya
Diferents autors.(Grup de Recerca Folklòrica d' Osona)
El Farell
Col·lecció Cultura Popular 1
Sant Vicenç de Castellet 2004
Carles V, amb la voluntat d' incorporar Catalunya a la lluita, afavorí una expedició comandada pel general Guergué i que era soportada de manera especial pels voluntaris navarresos que es mogueren pel territori de manera errática.
Guergué intentà l' ocupació de la vila d' Olot, fent una tenalla que desplegá forces de contenció fins Banyoles que fou ocupada a diferència d' olot que resistí el setge. A Banyoles les forces carlines soportàren l' atac de les forces liberals que no ocupàren la vila fins la retirada dels carlins el 12 d' octubre de 1835. O'Donnell es derrotat i fet pres a Olot, les tropes carlines es tornen a dispersar i marxen cap la zona central de Catalunya més segura.
El comentari de la cançó relatiu al baró, pot ser destinat al baró d' Eroles que tingué durant la guerra del francés una topada violenta a Banyoles, amb resultat favorable per als espanyols.
SUMALICARREGA
Sumalicarrega diu que vol venir,
amb trenta mil homes demà de matí.
Digueu-li que vingui que ja l' esperem,
amb les armes ens defenssin les noies de Berga dien.
Carles s' està als Pirineus,
les muntanyes de Berga tan altes son
ens priven de veure els sorges?, com son.
Mossèn Benet baixa a cavall d' un ruc
al corn de la sarria i porta un trabuc
Canço recollida a Lavit (Penedès)
Pag 654.
Materials.
Obra del Cançoner de Catalunya Vol IV
Barcelona 1994
Sumalicarrega es realment Zumalacàrregui. Cabdill dels carlins basconavarresos. No arribà mai a Catalunya. Fou Gergué el que vingué a Catalunya.
Berga passà a ser la capital carlina a Catalunya, on s' instal.là la Junta Superior del govern carlí de Catalunya. La seva pèrdua significà la fí de la primera guerra carlina a Catalunya.
Mossen Benet, és Benet Tristany un dels grans caps de la revolta, tant d' aquesta guerra com de la seguent, la dels Matiners, on fou finalment pres perl estropes governamentals i ajusticiat pel general Pavia l' any 1847 a Solsona.
BEVÈLI TU, BÈVELI JO
Bèveli-tu, bèveli jo,
bèveli tu, mi companyero.
Bève-li tu, bève-li jo,
bève-li tu, mi companyó.
Quan mi companyó beurà
li farem la turululura;
quan mi companyó beurà
li farem la turululà!
Soldats sóm de la Cristina:
tira que tira!
Soldats som de la Cristina:
tira que tira!
Pum!
Pags. 119/120
Cançoner del Càlic
Aquesta cançó de taverna que ha perviscut, fa alusió als soldats cristins, com una manera de fer befa d' ells.
Muntanyes de Busa,
que tan altes sou,
digueu-nos on passen,
els cristins on són.
Pag 119.
Josep M. Mundet Grifé
La primera guerra carlina a Catalunya
Publicacions de l' Abadia de Montserrat
1990
l' autor fa alusió a dues estrofres més, extretes també de l' obra de Jaume Carrera Pujalt. Historia Política de Catalunya en el siglo XIX. Editorial Bosch. Barcelona 1957.
Vosaltres pagesos,
que crieu conills,
crieu-los ben grassos
pels pobrets carlins.
Noies manresanes,
que aneu al mercat,
si hi trobeu els negres,
acoteu el cap.
Veritable muralla i defensa de la part alta del Solsonès, la Serra de Busa i en especiual Sant Llorenç de Morunys i el santuari de Lord, foren un dels reductes i refugi del carlisme.
LA CREMA DE RIPOLL
I una cançoneta hi ha, no en fa molt que n' ès dictada,
de la vila de Ripoll de quan els carlins entraren.
S' emportaren Sant Eudal, Sant Eudal i les campanes.
Quan són al carrer major n' han enquantres tres dames,
les-e-munten a cavall, dret a Berga les emportaren.
Quan a Berga varen ser els en don cinquanta palos.
Ja se' n tornen a Ripoll, tota la vila cremava.
Oh! desgraciat Ripoll, oh vila desventurada,
bé te' n podràs recordar del traïdor Carlos d' Espanya,
donzelles que ha deshonrat i ha mort els pares i mares.
La presa de Ripoll pels carlins i la posterior crema de la vila així com el desplaçament dels seus habitants fou una de les barbaritats més grans comeses pel mal anomenat comte d' Espanya, que acabà assassinat i llençat el seu cos al riu Llobregat a l' alçada d' Organyà. Els fets de Ripoll es produïren el 27 de maig de 1839.
Cançoner del Ripollès
CANÇÓ DE RIPOLL
Una cançó vui cantar,
fa molt temps que s' és dictada,
de la vila de Ripoll
quan els carlins hi entraren;
s' emportaren Sant Eudald
Sant Eudald i les campanes.
Adéu, vila de Ripoll,
n' has esset desgraciada(bis),
entremig de dues aigues.
Quan foren al carrer Major,
s' emportaren les tres dames;
les passegen pels carrers,
com unes dones mundanes.
Se les munten a cavall,
a Berga les són portades.
Se'n tornaren a Ripoll,
tota la vila cremaren.
Als pobrets que varen pelar,
que es quedaven per les cases,
com tenien pietat
els infants degollaven.
Carlos d' Espanya ho manà,
que Déu li dongui la paga;
la paga li han dat,
qu l' han mort a punyalades.
Pep de l' Oli l' hi va dir,
perquè els demés no gosaven.
Segarra fou el primer,
perquè la Junta ho manava.
Ai l' han anat a matar
a tres hores d' Oliana.
La cançó qui la dictà,
la cançó qui l' ha dictada,
tres casats i un fadrí,
que hi empleen una tarda.
(Té partitura musical)
Pagines 34/35. Materials Volum XXI
Obra del Cançoner popular de Catalunya.
Missió de Recerca Tomàs-Bonell 1926
Barcelona 2012
BEP DE L' OLI
La xica de l' Oli
ha parit un noi,
en les calces roges
i el fusell al coll.
Extret de la pag. 113
Aureli Puig i Escoí
Les guerres carlistes al nord valencià.
Lleida 2008
(Aquest fragment es extret, tanmateix, de Ensisam de totes herbes de Joaquim Martí Gadea).
El mot donat ja a la mare de Bep de l' Oli i que per extensió dugueren ell i també tots els seus germans, fa pensar en l' existencia d' un negoci familiar vinculat a l' oli.
SORTIDA D' AGRAMUNT
Ah recorda't, dolç amor
d' aquella matinadeta,
que te' n vaig dar l' anell d'or,
de la pedra moradeta.
Tu me' n vas dar un mocador,
brodat de seda vermella,
al mig n'hi ha un campanar,
a al sos-devall una estrella,
un poquet més avallet,
ja n' hi ha pintada ella.
adéu-siau, dolç amor,
que jo me'n vaig a la guerra,
que ja en sento els clarins,
els clarins i les trompetes,
els timbals i els tambors;
tot són instruments de guerra.
Bep de l' Oli va al davant
i l' alfelis va al darrera,
un sargento va al mig,
que arrenglera les fileres,
lo cabo porta les claus,
per entrar a les fortaleses.
Adéu vila d' Agramunt,
trista a fe que n' ets quedada,
tota la flor del jovent
amb lo baró se n' anava.
(no te partitura musical)
Mila i Fontanals
Romancer (Romancerillo)
Bep de l' Oli fou un dels caps carlins que canvià de bandol durant la guerra dels matiners. Durant la guerra dels set anys i gran part de la dels Matiners actuà com a cabdill carlí.
Destituït pel comte d' Espanya l' any 1838, participà posteriorment en el seu assassinat. Cabrera jurà revenja sobre tots els involucrats en aquest sinistre afer.
De nou prengué les armes durant la guerra del Matiners, però el avantatges oferts pel marques del Duero (Capità general de Catalunya liberal) i la seva animadversió pel general Cabrera produïren la seva traició i pas a les files liberals, perseguint a finals de la guerra del matiners al general Cabrera.
Fou recompensat per la seva actuació i arribà a Governador Militar de Madrid l' any 1854.
Aquesta cançó en concret però, per l'esment que en fa del baró, fa pressuposar que és en referència al baró d' Eroles, motiu que ens duria a la guerra del Trienni, on les tropes realistes foren dirigides pel baró d' Eroles, Bep de l' Oli amb els seus germans s' afegí a la revolta, sent el seu germà Miquel, també conegut pe aquest mateix sobrenom, Miquel de l' Oli, el que més sobresortí a la contesa.
L' esment a la vila d' Agramunt que es fa a la cançó tradicional, té especial significació, per què se ha considerat Bep de l' Oli, històricament, com a originari d' aquesta vila.
La guerra generà cada cop més rancúnia vers el clergat a qui veien com un quinta columna, finalment esclatà la revolta que s' entossudí especialment amb els convents, revolta que a Barcelona es generà el dia 25 de juliol de 1835, Sant Jaume.
Viva la Cristina
Ara més que mai.
Capellans i frares
Vagin al carai
Viva lo general LLaudé
Mentre hi hagin frares
Mai anirem bé.
pag. 27
La primera guerra carlina a Catalunya
Josep M. Mundet i Gifre
Ed. Abadia de Montserrat
1990
LA CREMA DELS CONVENTS
El dia de Sant Jaume,
l' any mil vuit-cents trenta-cinc,
varen fer una gran festa,
dintre del torín.
Varen sortir tres toros,
varen ser valents,
van ser la causa
de la crema de convents.
la primera descarga
que els hi van tirar,
la cavalleria
ja va recular.
La segona descarga
que els hi varen tirar.
i an el cavall, del Peire
ja el varen matar.
la tercera descarga
que el hi varen tirar
i an el general Peire
ja el varen matar.
Els frares cridaven:
Minyons no ens mateu.
Vos darem la bossa
i vos la partireu
No volem la bossa
ni el diners tampoc.
Volem la vostra vida
i en còpies de foc.
No volem la corona,
ni el rei ni religió
Volem la República
i fora la Inquisició.
(té partitura musical)
pàgina 310
Vol IX MATERIALS
Aqusta revolta, tolerada, significà la crema de molts convents masculins de Barcelona, especialment els que eren al voltant de les Rambles, també fou cremat el convent dominic de Santa Caterina.
Hi ha diferents versions d' aquesta cançó, comentem també la recullida a la pàgina 69, dins l' obra, Cançons Populars de la Història de Catalunya, grup de Recerca Folklòrica d' Osona. Editorial Farell. col. Cultura Popular. St Vicenç de Castellet 2004.
El setge del santuari de la Mare de Déu de Lord, comportà poc temps després una altra revolta i assalt de la Ciutadella, assassinant més de cent carlins que hi éren presos, mataren també els que eren a les torres de Canaletes i no contents assassinàren també malalts i ferits.
No obstant, tots aquet fets i malvetstats produïts per un i altre bandol, qui patía més intensament la guerra era la població en general, cansada de les accions continuades i les penúries consegüents.
CANÇÓ DE CARLINS
I una vella ho ha dit
al poble de Centelles;
I ara como ho farem
per a conrear les terres?
A mi m' han mort l' home,
lo batlle i el rector,
Qui voleu que els aguante,
aquella mala facció?
La tropa surt de Reus
va cap a La Granadella,
amb lo fusell al coll,
la motxilla a l' esquena,
i allà a la serra del Montsec
n'és lo vostre destino;
allí heu de morir tots,
amics de Carlos Quinze.(quint)
Pàgina 127
Vol IX MATERIALS
ELS CAVALLERS CRISTINOS
Quinze cavallers cristinos
dret a en Bas varen anar
per matar-ne algun carlista
que allí al poble hi havia,
però no els hi va provar,
que tretze n'hi varen quedar (bis).
Dos del foc s'escaparen,
a Olot varen retornar.
Al cridà'ls-hi el "Quien viva?",
respongueren de seguida,
casi sens poder parlar:
- Cavalleria sens muntar (bis)
(té partitura musical)
Cantaire Cellestí Devesa, escultor, persona ben coneguda i distingida (1868-1935), Olot.
Pàgina 121
MATERIALS vol XXI.
Barcelona 2011.
Fins a principis del s.XX es ballava en diferents indrets de CaTalunya, un ball anomenat la FARANDOLA, que té d' especial pel que fa relació al nostre tema que a manera de befa, la lletra feia referència a Carles V. L' he trobada també a Vidreres on consta que es balava poc abans de la guerra civil espanyola.
LA FARANDOLA
Trala, trala
viva la França,
Trala, trala,
viva París.
Ballarem la farandola
amb despit de Carlos Quint.
Cantaire: Francisca Prat
pàgina 82
MATERIALS vol XXI
LA FARANDOLA
Ballarem la Farandola
que patrona nostra és.
Balla és.
Mare, mare venen carlins.
Tites tites, totes a dins.
Els soldats venen de fora
i els carlins ja són a dins.
Carlos Quinto tuvo un hijo
lo quisieron coronar
por cocrona le pusieron
la tapa de un orinal.
Mare, mare venen carlins.
Tites, tites, totes a dins.
(té partitura musical)
Pàg 99
Historia de Vidreres
Josep Formiga.
(extret de Gascons i Clarió, Narcís. Tercera guerra carlina i primera república a Vidreres 1873-1874).
Està clar que aquesta versió de la Farandola traspassà moments i fou adaptada segons convenía, en aquest cas la referència pot correspondre a la guerra del Matiners.
